“Groc”, el setè disc de Joan Llorenç Solé…

Groc: el nou disc de Joan Llorenç Solé, cantant nord-català…
El seu setè compact disc serà presentat el dissabte 16 de novembre, a les 19 h 30, a l’aula de les festes d’Elna.

Després de quatre anys d’absència, l’artista nord-català Joan Llorenç Solé realitza i produeix el seu setè compact disc, intitulat «Groc »… Un nou opus que s’afegeix a les creacions i als testimoniatges musicals de la seva questa. El disc va ser gravat a Estavar (Cerdanya), durant el mes d’abril passat.
Estavar: és en aquest poblet de Cerdanya, i més precisament al si del parc l’Escapade que el cantant té gust i joia de retrobar-se, d’escriure i de compondre cançons.
De fet, és sense cap hesitació que Joan Llorenç Solé va enregistrar, per segona vegada, en aquest espai de pau i de silenci, amb la companyia dels seus músics.
«Groc» (en francès: jaune) és el títol d’aquest nou àlbum, dinàmic i ric de noves sonoritats. Una secció de coures, enfortida i enriquida amb les veus singulars d’Anne-Erell Tor i de Betty Coll, recolzen el propòsit de l’artista, i això per primera vegada.
Resulta que la veu calenta i emocionant del cantant baríton s’expressa de manera sincera i sencera.
Entre els tretze títols que compon el disc, Joan Llorenç Solé en firma vuit, i els signa amb aquesta passió que li permet valorar i posar endavant la seva cultura, el seu patrimoni, els seus amics, la seva vida.
«Ploro endins» n’és un exemple clarivident… Aquest títol és inspirat de la lletra oberta, escrita per Carme Forcadell, durant el seu trànsfert de la presó de Madrid a la presó de Figueres. S’ha hagut d’obtenir l’acord de la família de Carme Forcadell, expresidenta del parlament de Catalunya, i avui dia, desgraciadament presonera política, per elaborar aquesta cançó.
La veu de Carme Forcadell, integrada a la cançó, li confereix tendresa i esperança.«Escrivim la història» i «A sota la bandera» evoquen el llaç groc, símbol mateix de la democràcia, i a més a més inspirador del títol de l’àlbum.
«La listique» d’Albert Bueno i «El meu país» de Teresa Rebull són cants reveladors de la relació vernacular, que es porta a la terra maternal, i fins i tot ancestral. Una terra que ens cal ben sovint abandonar, encara que ens hi siguem per sempre i jamai visceralment arrelats.
Amics de Joan Llorenç, Joan Iglesis i Enelji signen quatre textos originals.
La Cerdanya, indret de predilecció de l’artista, es tradueix en «Llívia», enclavament singularment i pròpiament català, envoltat pel territori francès. Comparada a un cèlebre vilatge de la Gàl.lia antiga, lluitant ferotgement contra l’invasor, Llívia es presenta com la capital de la resistència. I el vocable «lliure», qualificatiu que li escau, esdevé el seu sobrenom, però més encara el seu nom ideal i universal.
És amb els seus amics del «Cochon Rouge» («El porc roig») que Joan Llorenç Solé organitza la presentació del seu nou opus, el dissabte 16 de novembre, entorn d’una ollada preparada per Franck Borelle, cuiner emèrit i gran amic de l’artista. A 19 h 30, la sala de les festes d’Elna acollirà els convidats, per assaborir un plat català, cuinat en marmites i cassoles, a la manera antiga i tradicional. A 21 h, l’orquestra, format de nou músics, animarà la festa.
El conjunt de l’associació «Tradicions Catalanes» us convida a una vesprada d’amistat i de convivència.
Per inscriure’s i reservar, es prega de trucar al 07 83 82 14 13. Preu individual de la inscripció: 12 €.

Joan iglesis

A sota la bandera…

Només vull recordar la música lleugera
De la cobla encisant la terra encara entera.
Vull saludar la sang i l’or de la senyera,
Bategada per la història mentidera.
Perquè la llibertat visqui plena i sincera
Jo només vull cantar a sota la bandera.

Només vull somniar a sota l’olivera,                                                                         Bressolat  pels esclats de la  llum  jogassera.                                                                     Vull encantar el vent bufant per la bosquera,                                                                   Entendre el murmurí de la font fugissera.                                                                       Perquè la llibertat visqui plena i sincera
Jo només vull cantar a sota la bandera.

Només vull ensumar la dolça primavera
Quan desperta el fullam de l’alzina surera.
Vull sentir els obrers xiulant per la pedrera,
Oir els nins cridant sobre la carretera.
Perquè la llibertat visqui plena i sincera
Jo només vull cantar a sota la bandera.

Només vull compartir una festa llunyera:
Nit de Sant Joan a prop d’una jove estrangera.
Vull reviure el caliu de l’amistat sencera
De companys i d’amors perduts per la sendera.                                                     Perquè la llibertat visqui plena i sincera
Jo només vull cantar a sota la bandera.

Només vull escoltar la merla riallera                                                                                   Que es burla dels afanys de la vila feinera.                                                                     Vull contemplar el rossinyol damunt la serra,                                                               Esborrant  d’un sol vol una mala frontera.                                                                       Perquè la llibertat visqui plena i sincera                                                                           Jo només vull cantar a sota la bandera.

Joan Iglesis

Miquel Pujadó drapa Brassens de sang i d’or

pujadoDiumenge passat, Miquel Pujadó – poeta, escriptor, traductor i cantant emèrit – es va produir al Teatre Jean Piat de Canet de Rosselló, amb motiu de la desena diada organitzada per l’associació «Les copains de Brassens» («Els companys de Brassens»), amb motiu de la desaparició del poeta. Una manifestació titolada « Brassens et les autres» (« Brassens i els altres»).

Durant la primera part de l’espectacle, el quartet «Les copains de Brassens» (« Els companys de Brassens ») : Marlène Mas i Michel Mariette al cant, Jean Manuel Moya a la guitarra i Michel Lovighi al contrabaix, seguit del grup coral «Les copains d’après» («Els companys de després») van oferir a uns dos-cents espectadors una selecció de les cançons de Brassens, tot testimoniant de la permanència del poeta, nascut a Sète (Hérault) i desaparegut ja fa trenta-cinc anys, i afirmant amb força i convicció la modernitat de la seva obra.

En segona part, Miquel Pujadó va aparèixer a l’escenari, mans a la guitarra, vestit tot de negre, tal com un signe afirmatiu d’un esperit llibertari. L’artista va donar al públic una dotzena de cançons de Brassens, traduïdes i adaptades al català per ell mateix. Recordem que Miquel Pujadó ja ha traduït amb talent i pertinència més de seixanta textos de Brassens. Verba, espontaneïtat, irreverència … Res no ha faltat a aquest concert, en què la ironia i l’humanisme s’han casat justament, i això a sota la bandera tolerant d’un matrimoni ecumènic i unificador… Alternativament, Miquel Pujadó va retre homenatge als mestres de la cançó francesa, recordant via la serva veu el tremolós i els textos eternals i imprescindibles de Béart, Ferré, Bécaud, Aznavour, Trenet, Moustaki … Aquesta cita tardorenca, proposada entremig de les paraules i de les emocions va acabar amb l’himne esperat, íntim i universal, clam omplert i ric d’ecos, tret tot dret de l’ànima i del cor de Georges Brassens: “Les copains d’abord..”.

Joan Iglesis

No sem occitans!… Sem catalans!…

14708205_10207272510630732_6467141334748485691_nRémy Farré, cantant,, i Joan Llorenç Solé, artista cantautor, autor de la música de la cançó, i el seu intèrpret major…

La gran i nova regió
Ha entrat en religió
A fi d’encertar un nom
Que pugui plaure a tothom.
Sota el buf del vent d’Espanya,
S’ha escollit Occitània,
Oblidant la veu ufana
De la terra catalana.

Hem escrit la nostra història
Sense perdre la memòria.
El cant dolç de la senyera
Riu de la mala frontera.
Drets, de cara a l’opressió,
Avui sem una nació.
Escoltem la veu ufana
De la terra catalana.

Volem a sota la neu
Contemplar el Pirineu,
Seguir camins ramaders,
Rics de records verdaders.
Volem a vora del mar
Viure el caliu de la llar,
Entendre la veu ufana
De la terra catalana.

Canviar d’identitat?
Ser descatalanitzat?
Esborrant un nom, un lema,
Es pot resoldre un problema.
Si el rei fa la lliçó,
Sempre ens queda una cançó
Per sentir la veu ufana
De la terra catalana.

Refrany
No volem ser occitans!…
Des de temps d’or i de sang,
Caminem sempre endavant…
Sem i serem catalans!…

Elna el 13 de juliol de 2016

Joan Iglesis

Cerdanya

Cerdan------

Cerdanya que tinc al cor,
Ufana de sang i d’or,
Ferida per tants enganys,
Lluites d’ençà d’anys i panys.

Cerdanya que es riu del vent,
Sota el sol impenitent,
Plana oberta al cel estès,
Lluites per tot i per res.

Cerdanya rica d’espers,
Entre tramuntana i cers,
De cara al llamp i la pedra,
Lluites contra la frontera.

Cerdanya on madura el blat,
Amb somnis sembrats pel prat,
Mentre la vida se’n va,
Lluites força per demà.

Joan Iglesis

Sem una nació!…

LipdubSempre endavant!… Mai morirem!… Sem una nació!… Poden canviar el nostre nom…
Mai no apagaran la nostra fe lluminosa, la nostra llengua que refila, xiuxiueja i raja com un riu del Canigó cap al mar.
No ocultaran la nostra cultura més que mil·lenària…
Ara bé: angelets que esdevenim, caliu que ens estem, lluitem contra un obscurantisme que es pot assimilar – usant de mètodes
subrepticis, viciosos i perversos – al racisme, al negacionisme, fins a arribar al revisionisme….
Ens poden batejar occitans, gripaus, ratolins o pallagostins…
Nosaltres aquí (gràcies a Joan Cayrol i a Jordi Barre!…) parlem català!…
No s’adonen del gravitat del que fan… Comprometen la història catalana,l’ensenyament de la llengua tant per a la mainada, com per als adults, les tradicions populars, el patrimoni més que vigent i perenne ….
I més encara la visió i la percepció que el Principat, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, l’Alguer, el Vall d’Aran tenen de Catalunya Nord.
Com en tenen aquesta mateixa percepció tots els països i pobles del món que consideren Catalunya com un exemple de democràcia i de tolerància, de terra, de passió, de fe i d’esperança, com la supervivència de la llibertat, del respecte
individual i de la força i dels objectius comuns : els que ens obliguen, els que ens animen, els que ens conviden a viure…
Visca Catalunya… Terra sagrada, única i imprescindible, si bé tan rica del passat, també molt més confiant en el demà que s’anuncia…
Joan Iglesis

Estavar: un poble de Cerdanya cantat per Joan Llorenç Solé en el seu sisè àlbum…

Estavar 1Joan Llorenç Solé, jove cantant català de 38 anys, autor, compositor i intèrpret alhora, presenta aquest diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya / Catalunya Nord), el seu sisè àlbum: un disc compacte realitzat harmònicament i melòdicament amb l’orquestra “Amoga “de Vidreres (Sud de Catalunya).
Aquest nou CD duu el títol epònim i geogràfic d’Estavar: un poblet de Cerdanya- tant se val humil o desconegut-, però un poblet que Joan Llorenç Solé desperta i posa al davant de l’escenari, un poblet que l’artista porta ben alt i magnifica, i això a través dels seus escrits, de les seves notes i de la seva veu…
Estavar: un municipi rural poblat de 470 habitants, situat entre Llívia (vila de dret romà, esdevinguda espanyola després de les disposicions abusives del maleït Tractat del Pirineu – 7 de novembre de 1659) i Sallagosa (creuada cosmopolita i també cor viu i bategant de la Cerdanya francesa).
Estavar: una localitat amb paisatges copsats i amb imatges fixades per l’eternitat… un indret estrany i familiar a l’encop amb hores silencioses imprescindiblement … un espai humà acarat als cops de sort així com a les vicissituds de la història … un poblet allunyat, gairebé aïllat, enfrontat a les apostes del futur… una treva tant fugaç com universal que coneix el curs de la natura sense fi, així com la falç implacable del temps…
Estavar: un indret de vida ofert a mitan, al migdia i al repetell del sol, un alto proposat i no pas una pausa imposada…un mirall reflector sobre els camps de blat, sobre la plana que oneja a sota el vent, en els ulls aclarits dels nens, al front suador dels treballadors, entre les arrugues solcades dels vells …un mirall que capta i restitueix la llum del cel en el que posseeix de més veritable i més pregon…
Llum blanca i encegadora en la seva unitat astral, solar o sideral, nogensmenys esmicolada en milers de preguntes i en milers d’incerteses pressentides els seus esclats, en els seus focs i en els seus llocs …
Estavar: un poble com n’existeixen molts altres en aquest món, amb tot i això com se n’encontren pocs tanmateix…a més quan hom s’atreveix a caminar a la recerca i a la descoberta de si mateix en una gesta homèrica…
Joan Llorenç Solé recorre, s’apropia i exalta amb «Estavar» les visions percebudes i encontrades sobre els camins ramaders de la Cerdanya.
El cantant es revela seduït per l’encís i per la intemporalitat de la comarca muntanyenca. Ultra aquesta consideració lírica, l’ àlbum es presenta com a una embranzida, saludaria per a la creació a Catalunya-Nord.
Estavar constitueix un acte musical i cantador sinó encantador… Tot i que consta la temperatura i l’estat cultural social i lingüístic de la banda nord i francesa de Catalunya, testimonia -amb motiu de la Cerdanya i del poble homenatjat-, d’una passió i d’una imaginació afirmades: terres colpejades per les pluges sobtades i intemperants, resultant de temporades imprevisibles i indomables, xerricar i sospirs de fonts rajant de pica en pica, xiuxiueig de cants d’ocells, ecos de veus i de passos sonors fugint per carrers estrets, ombres acariciant parets de pedra, aires vius bressolant el toc de les campanes… records que no s’han d’oblidar espers que s’han d’il·luminar instants de vida que hem d’estimar… poble menut contemplant l’horitzó: de muntanya en serra, d’avet en pi, de refugi en abric …
Estavar: la vida, la memòria i el somni…
Estavar: el nou àlbum i el 6è CD de Joan Llorenç Solé …
Joan Iglesis

«Estavar»: la identitat catalana… la seva fe, la seva passió, la seva rebel·lió … cantades en el sisè disc de Joan Llorenç Solé.

Joan Llorenç Solé, artista i cantant nord-català (autor, compositor i intèrpret alhora), presenta el seu sisè àlbum aquest pròxim diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya): un disc compacte harmònicament i melòdicament realitzat amb l’orquestra « Amoga» de Vidreres (Principat de Catalunya).
Aquest nou CD té com a títol el nom epònim d’Estavar: un poble que es presenta com a font d’inspiració en els seus llocs i en els seus paisatges, però també una treva íntima de l’artista, enfrontat al curs de la vida i del temps. Una treva emocional que talla amb la comunicació que lliguen el silenci i la música, i això des de l’alba de la humanitat.
Joan Llorenç Solé s’ha parat a Estavar. S’hi ha aturat. A Estavar, aquest artista jove escriu, compon i canta… tant si es vol com si no es vol…
La veu i les cançons de Joan-Llorenç Solé s’afirmen i s’estenen al llarg de la rectitud dels solcs de la plana cerdana. Encara que sigui una terra batuda i segada pels capricis de la història i del mal temps, aquesta terra roman humil i superba, nodrida per la feina, pels espers i per les vicissituds dels qui l’habiten i l’animen.
La Cerdanya es desperta, ensuma l’alba plenera i es cristal·litza en el primer títol de disc. ‘Estavar” és  una declaració personal, tant com universal del cantant. Joan Llorenç Solé projecta la seva recerca d’infinit i d’absolut en aquest poblet. El vilatge cerdà és l’alto de la seva questa saludaria.
Joan Llorenç Solé proclama en veu alta la seva catalanitat, així com la seva lluita militant : “El trobador” (navegant entre el tango i la rumba), “Sang i or” (confessió sencera i sincera), “Deixeu viure-me”( oscil·lant entre el cant i l’havanera popular), “El meu Canigó” (muntanya sagrada del nostre país)… Atípic: “El bar dels poetes” saluda i homenatja els fars de la cançó i de la literatura nord-catalana. També singular :”L’olla” -símbol vernacular i culinari dirigit pel mestre gastronòmic « Barbufat », personatge epicúria – suscita visions i notes, al gust, al païdor i al plaer de J. L. Solé.
“Jo sóc de Perpinyà” (lletra de Joan Cayrol – música de Jordi Barre) segella la identitat pregona de l’artista: català de Perpinyà ben entès, però, amb tot i això, català del món més certament.
La intimitat de l’artista s’expressa, més enllà de la seva modèstia i de la seva reserva contingudes, en l’amor púdic i familiar (“Història d’amor”, “Vestida de nit”). Al llarg d’aquests textos, el cantant ret homenatge a la seva esposa estimada. Per tant que es vulgui fort dels anys de felicitat viscuts, es declara ric dels espers que perfila la seva vida.
La memòria – un tema tant perenne com d’actualitat – es tradueix i es destaca al llarg de les dues últimes cançons: “Jo me vull recordar” i “Em queda del passat”, cants bressolats d’imatges que l’hivern oblida, però que ressuscita la vida …                                               Joan IglesisEstavar

Diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya), Joan Llorenç Solé presenta el seu 6è àlbum “Estavar”

Estavar 2Joan Llorenç Solé renova el món de la cançó catalana a prop de tots: el seu públic és originari dels Pirineus Orientals on ha decidit venir a viure. Nascut el 1978, aquest artista del seu temps troba inspiració en la cobla, la seva família d’origen. Suaument, ha fet els seus primers passos amb el seu nom propi, a les escenes del Rosselló el 2008 al voltant d’un primer àlbum titulat “Per tu ploro,” sardana emblemàtica del repertori de la tradició catalana. Minyó del seu temps, aficionat de ritmes moderns , Joan Llorenç Solé ha refinat les seves músiques.
Amb un repertori ordenat i cadències tranquil·les, de la balada al pop, Joan Llorenç Solé, natiu d’Elna, obre un camí durable, ja amb la paciència dels savis. Nodrit per la cultura del Rosselló, familiar dels seus artistes, dels turments i dels anhels d’aquest “país”, Joan Llorenç alterna els textos pregons i alegres per un plaer comunicatiu. Sense militància, amb passió, aquest artista sencer ja ha fet goig al públic amb un centenar de prestacions.
Pel seu sisè disc, gravat a finals d’octubre de 2015 a Estavar, a Cerdanya l’artista ha escollit treballar amb els músics de l’orquestra Amoga de Vidreres (Catalunya del Sud). Aquesta formació composta de tots els instruments de balls de nit és eixida del Conservatori de Música de Barcelona. Aquesta col·laboració fructífera ofereix un equilibri subtil entre melodies tradicionals de Catalunya i cançons originals, amb ritmes festius. L’artista, del qual la tessitura de baríton dóna una forta personalitat vocal, lliura les seves emocions, sense reserves, a un públic més madur. La seva carrera ja jalonada per moments de gran intensitat, va creuar la de Jordi Barre, amb la gravació d’un magnífic duo aparegut el 2011 en l’àlbum “I si l’amor fos un conte …”
La presentació d’aquest àlbum al municipi d’Estavar, donarà lloc a una gran festa catalana.
A 11.30 hores l’espai del club P.R.L. l’ Escapada acollirà una exposició del pintor Dod i també l’audició de tres sardanes, tocades per la cobla Amoga. Aquest aperitiu musical donarà el to a l’àpat català cuinat en la caldera pel xef Franck Borelle (10 € per persona – amb reservació prèvia al 04.68.30.81.00 , les places estant limitades). El gimnàs del poble acollirà a les 15.30 hores la presentació del nou disc de Joan Llorenç Solé i dels seus músics, amb entrada gratuïta. Finalment, per permetre als qui volen prendre la carretera amb seguretat, s’ha previst un autobús gratuït, que marxarà de la plana del Rosselló.(sobre reservació prèvia únicament al 07.83.82.14.13.).
Contactes
www.joanllorencsole.com
joanllorencsole@yahoo.fr
Facebook : joanllorenc.sole
Twitter : joanllorencsole
Associació Tradicions Catalanes, 6, Carrer Jacint Verdaguer ¬ 66200 ElnaEstavar 2

Un 6è disc pel cantant nord-català Joan LLorenç Solé

Joan Llorenç Solé, ha triat pel seu 6e àlbum el finançament participatiu per tal de finaltzar el pressupost. Aquest àlbum serà gravat a finals d’octubre 2015, a Estavar (Cerdanya), amb participació de músics de la orquestra Amoga de Vidreres (Catalunya Sud). La campanya engegada visa a finançar una part del projecte : la postproducció (design, fotografia, edició del primer tiratge, promoció). Per això, recorrem a la vostra participació gràcies a la pàgina Web « Totsuma ». Aquesta cooperativa digital inverteix en la xarxa numèrica artística catalana. Organització sense ànim lucratiu, es dedica a promoure l’usatge del català a la Web.

Per què el micro-patrocini, o « Crowdfunding » ? « Primer, per la seva filosofia, el públic éstà implicat en un projecte cultural abans de la seva realització. En forma part, i un vincle fort està creat amb els autors. » Joan Llorenç Solé desitja també «fer conèixer i entendre el país en el qual vivim. Desitjo ensenyar una cara cultural sovint amagada al públic. Desitjo millorar un projecte únic allunyat de la música comercial. És impossible assumir tots els costos d’aquest procés sense el públic! ».

La campanya de finançament participatiu comença el 9 d’octubre del 2015 sobre la plataforma « Totsuma.cat », a través de les xarxes socials i la premsa. Permetrà desenvelopar l’àlbum intitulat « Estavar ». Les sumes obtingudes seran destinades a la millora de la qualitat de post-producció : millora de la distribució, de les presentacions… El cost total i real del disc és més elevat que els 3 000€ a assolir gràcies al públic. « Vam decidir d’apostar sobre aquesta xifra perquè està raonable per dur a terme aquest projecte, per acabar l’àlbum i assolir la qualitat que necessitem ».
Us convidem doncs a conectar-vos a la pàgina web www.totsuma.cat per fi d’ajudar-nos assolint (o depassant aquesta suma, a falta de perdre tota la inversió lligada a aquest micro-patrocini !

Joan-Llorenç Solé