Estavar: un poble de Cerdanya cantat per Joan Llorenç Solé en el seu sisè àlbum…

Estavar 1Joan Llorenç Solé, jove cantant català de 38 anys, autor, compositor i intèrpret alhora, presenta aquest diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya / Catalunya Nord), el seu sisè àlbum: un disc compacte realitzat harmònicament i melòdicament amb l’orquestra “Amoga “de Vidreres (Sud de Catalunya).
Aquest nou CD duu el títol epònim i geogràfic d’Estavar: un poblet de Cerdanya- tant se val humil o desconegut-, però un poblet que Joan Llorenç Solé desperta i posa al davant de l’escenari, un poblet que l’artista porta ben alt i magnifica, i això a través dels seus escrits, de les seves notes i de la seva veu…
Estavar: un municipi rural poblat de 470 habitants, situat entre Llívia (vila de dret romà, esdevinguda espanyola després de les disposicions abusives del maleït Tractat del Pirineu – 7 de novembre de 1659) i Sallagosa (creuada cosmopolita i també cor viu i bategant de la Cerdanya francesa).
Estavar: una localitat amb paisatges copsats i amb imatges fixades per l’eternitat… un indret estrany i familiar a l’encop amb hores silencioses imprescindiblement … un espai humà acarat als cops de sort així com a les vicissituds de la història … un poblet allunyat, gairebé aïllat, enfrontat a les apostes del futur… una treva tant fugaç com universal que coneix el curs de la natura sense fi, així com la falç implacable del temps…
Estavar: un indret de vida ofert a mitan, al migdia i al repetell del sol, un alto proposat i no pas una pausa imposada…un mirall reflector sobre els camps de blat, sobre la plana que oneja a sota el vent, en els ulls aclarits dels nens, al front suador dels treballadors, entre les arrugues solcades dels vells …un mirall que capta i restitueix la llum del cel en el que posseeix de més veritable i més pregon…
Llum blanca i encegadora en la seva unitat astral, solar o sideral, nogensmenys esmicolada en milers de preguntes i en milers d’incerteses pressentides els seus esclats, en els seus focs i en els seus llocs …
Estavar: un poble com n’existeixen molts altres en aquest món, amb tot i això com se n’encontren pocs tanmateix…a més quan hom s’atreveix a caminar a la recerca i a la descoberta de si mateix en una gesta homèrica…
Joan Llorenç Solé recorre, s’apropia i exalta amb «Estavar» les visions percebudes i encontrades sobre els camins ramaders de la Cerdanya.
El cantant es revela seduït per l’encís i per la intemporalitat de la comarca muntanyenca. Ultra aquesta consideració lírica, l’ àlbum es presenta com a una embranzida, saludaria per a la creació a Catalunya-Nord.
Estavar constitueix un acte musical i cantador sinó encantador… Tot i que consta la temperatura i l’estat cultural social i lingüístic de la banda nord i francesa de Catalunya, testimonia -amb motiu de la Cerdanya i del poble homenatjat-, d’una passió i d’una imaginació afirmades: terres colpejades per les pluges sobtades i intemperants, resultant de temporades imprevisibles i indomables, xerricar i sospirs de fonts rajant de pica en pica, xiuxiueig de cants d’ocells, ecos de veus i de passos sonors fugint per carrers estrets, ombres acariciant parets de pedra, aires vius bressolant el toc de les campanes… records que no s’han d’oblidar espers que s’han d’il·luminar instants de vida que hem d’estimar… poble menut contemplant l’horitzó: de muntanya en serra, d’avet en pi, de refugi en abric …
Estavar: la vida, la memòria i el somni…
Estavar: el nou àlbum i el 6è CD de Joan Llorenç Solé …
Joan Iglesis

«Estavar»: la identitat catalana… la seva fe, la seva passió, la seva rebel·lió … cantades en el sisè disc de Joan Llorenç Solé.

Joan Llorenç Solé, artista i cantant nord-català (autor, compositor i intèrpret alhora), presenta el seu sisè àlbum aquest pròxim diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya): un disc compacte harmònicament i melòdicament realitzat amb l’orquestra « Amoga» de Vidreres (Principat de Catalunya).
Aquest nou CD té com a títol el nom epònim d’Estavar: un poble que es presenta com a font d’inspiració en els seus llocs i en els seus paisatges, però també una treva íntima de l’artista, enfrontat al curs de la vida i del temps. Una treva emocional que talla amb la comunicació que lliguen el silenci i la música, i això des de l’alba de la humanitat.
Joan Llorenç Solé s’ha parat a Estavar. S’hi ha aturat. A Estavar, aquest artista jove escriu, compon i canta… tant si es vol com si no es vol…
La veu i les cançons de Joan-Llorenç Solé s’afirmen i s’estenen al llarg de la rectitud dels solcs de la plana cerdana. Encara que sigui una terra batuda i segada pels capricis de la història i del mal temps, aquesta terra roman humil i superba, nodrida per la feina, pels espers i per les vicissituds dels qui l’habiten i l’animen.
La Cerdanya es desperta, ensuma l’alba plenera i es cristal·litza en el primer títol de disc. ‘Estavar” és  una declaració personal, tant com universal del cantant. Joan Llorenç Solé projecta la seva recerca d’infinit i d’absolut en aquest poblet. El vilatge cerdà és l’alto de la seva questa saludaria.
Joan Llorenç Solé proclama en veu alta la seva catalanitat, així com la seva lluita militant : “El trobador” (navegant entre el tango i la rumba), “Sang i or” (confessió sencera i sincera), “Deixeu viure-me”( oscil·lant entre el cant i l’havanera popular), “El meu Canigó” (muntanya sagrada del nostre país)… Atípic: “El bar dels poetes” saluda i homenatja els fars de la cançó i de la literatura nord-catalana. També singular :”L’olla” -símbol vernacular i culinari dirigit pel mestre gastronòmic « Barbufat », personatge epicúria – suscita visions i notes, al gust, al païdor i al plaer de J. L. Solé.
“Jo sóc de Perpinyà” (lletra de Joan Cayrol – música de Jordi Barre) segella la identitat pregona de l’artista: català de Perpinyà ben entès, però, amb tot i això, català del món més certament.
La intimitat de l’artista s’expressa, més enllà de la seva modèstia i de la seva reserva contingudes, en l’amor púdic i familiar (“Història d’amor”, “Vestida de nit”). Al llarg d’aquests textos, el cantant ret homenatge a la seva esposa estimada. Per tant que es vulgui fort dels anys de felicitat viscuts, es declara ric dels espers que perfila la seva vida.
La memòria – un tema tant perenne com d’actualitat – es tradueix i es destaca al llarg de les dues últimes cançons: “Jo me vull recordar” i “Em queda del passat”, cants bressolats d’imatges que l’hivern oblida, però que ressuscita la vida …                                               Joan IglesisEstavar

Diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya), Joan Llorenç Solé presenta el seu 6è àlbum “Estavar”

Estavar 2Joan Llorenç Solé renova el món de la cançó catalana a prop de tots: el seu públic és originari dels Pirineus Orientals on ha decidit venir a viure. Nascut el 1978, aquest artista del seu temps troba inspiració en la cobla, la seva família d’origen. Suaument, ha fet els seus primers passos amb el seu nom propi, a les escenes del Rosselló el 2008 al voltant d’un primer àlbum titulat “Per tu ploro,” sardana emblemàtica del repertori de la tradició catalana. Minyó del seu temps, aficionat de ritmes moderns , Joan Llorenç Solé ha refinat les seves músiques.
Amb un repertori ordenat i cadències tranquil·les, de la balada al pop, Joan Llorenç Solé, natiu d’Elna, obre un camí durable, ja amb la paciència dels savis. Nodrit per la cultura del Rosselló, familiar dels seus artistes, dels turments i dels anhels d’aquest “país”, Joan Llorenç alterna els textos pregons i alegres per un plaer comunicatiu. Sense militància, amb passió, aquest artista sencer ja ha fet goig al públic amb un centenar de prestacions.
Pel seu sisè disc, gravat a finals d’octubre de 2015 a Estavar, a Cerdanya l’artista ha escollit treballar amb els músics de l’orquestra Amoga de Vidreres (Catalunya del Sud). Aquesta formació composta de tots els instruments de balls de nit és eixida del Conservatori de Música de Barcelona. Aquesta col·laboració fructífera ofereix un equilibri subtil entre melodies tradicionals de Catalunya i cançons originals, amb ritmes festius. L’artista, del qual la tessitura de baríton dóna una forta personalitat vocal, lliura les seves emocions, sense reserves, a un públic més madur. La seva carrera ja jalonada per moments de gran intensitat, va creuar la de Jordi Barre, amb la gravació d’un magnífic duo aparegut el 2011 en l’àlbum “I si l’amor fos un conte …”
La presentació d’aquest àlbum al municipi d’Estavar, donarà lloc a una gran festa catalana.
A 11.30 hores l’espai del club P.R.L. l’ Escapada acollirà una exposició del pintor Dod i també l’audició de tres sardanes, tocades per la cobla Amoga. Aquest aperitiu musical donarà el to a l’àpat català cuinat en la caldera pel xef Franck Borelle (10 € per persona – amb reservació prèvia al 04.68.30.81.00 , les places estant limitades). El gimnàs del poble acollirà a les 15.30 hores la presentació del nou disc de Joan Llorenç Solé i dels seus músics, amb entrada gratuïta. Finalment, per permetre als qui volen prendre la carretera amb seguretat, s’ha previst un autobús gratuït, que marxarà de la plana del Rosselló.(sobre reservació prèvia únicament al 07.83.82.14.13.).
Contactes
www.joanllorencsole.com
[email protected]
Facebook : joanllorenc.sole
Twitter : joanllorencsole
Associació Tradicions Catalanes, 6, Carrer Jacint Verdaguer ¬ 66200 ElnaEstavar 2

Un 6è disc pel cantant nord-català Joan LLorenç Solé

Joan Llorenç Solé, ha triat pel seu 6e àlbum el finançament participatiu per tal de finaltzar el pressupost. Aquest àlbum serà gravat a finals d’octubre 2015, a Estavar (Cerdanya), amb participació de músics de la orquestra Amoga de Vidreres (Catalunya Sud). La campanya engegada visa a finançar una part del projecte : la postproducció (design, fotografia, edició del primer tiratge, promoció). Per això, recorrem a la vostra participació gràcies a la pàgina Web « Totsuma ». Aquesta cooperativa digital inverteix en la xarxa numèrica artística catalana. Organització sense ànim lucratiu, es dedica a promoure l’usatge del català a la Web.

Per què el micro-patrocini, o « Crowdfunding » ? « Primer, per la seva filosofia, el públic éstà implicat en un projecte cultural abans de la seva realització. En forma part, i un vincle fort està creat amb els autors. » Joan Llorenç Solé desitja també «fer conèixer i entendre el país en el qual vivim. Desitjo ensenyar una cara cultural sovint amagada al públic. Desitjo millorar un projecte únic allunyat de la música comercial. És impossible assumir tots els costos d’aquest procés sense el públic! ».

La campanya de finançament participatiu comença el 9 d’octubre del 2015 sobre la plataforma « Totsuma.cat », a través de les xarxes socials i la premsa. Permetrà desenvelopar l’àlbum intitulat « Estavar ». Les sumes obtingudes seran destinades a la millora de la qualitat de post-producció : millora de la distribució, de les presentacions… El cost total i real del disc és més elevat que els 3 000€ a assolir gràcies al públic. « Vam decidir d’apostar sobre aquesta xifra perquè està raonable per dur a terme aquest projecte, per acabar l’àlbum i assolir la qualitat que necessitem ».
Us convidem doncs a conectar-vos a la pàgina web www.totsuma.cat per fi d’ajudar-nos assolint (o depassant aquesta suma, a falta de perdre tota la inversió lligada a aquest micro-patrocini !

Joan-Llorenç Solé

Llengua

Llengua encarcerada entre dos llavis
Per parlar a un poble indignat.

Llengua que vol cridar la llibertat
Però que només diu els murmuris de la vergonya.

Llengua que transmet la memòria
A cada pas de la història.

Llengua de soc, de roc, de foc…
Llengua de ser, de bé, de fe.

Llengua encarcerada entre dos llavis
Per parlar a un poble menyspreat.

Llengua que s’ofega o s’embruta
Quan acluca els seus ulls la lluita.

Llengua que s’aprèn cada dia
Com si es fes d’una llengua estrangera.

Llengua que jo voldria usar com una espasa
Per alliberar el germà desconegut que dorm en mi.

Llengua encarcerada entre dos llavis
Per parlar a un poble enganyat.

Joan iglesisLipdub

Els seuls ulls

Els seus ullsUlls tendres de la vida, ulls dolços de l’amor,

Veus mudes que dieu les joies del meu cor.

Ulls aclarits de goigs, ulls omplerts de promeses,

Astres lluint sobre diades d’incerteses.

Ulls tendres de la vida, ulls dolços de l’amor,

Veus mudes que dieu les penes del meu cor.

Ulls que no veuré més, enfugits d’un cop d’ull,

Van guiant en la boira el cec que sóc avui.

 Joan Iglesis

Sant Joan

Sant Joan -El cel ens sembla mil.lenari
Mentre els estels se’n van ballant.
Tots els records deixen l’armari,
Festejant la nit de Sant Joan.

La font busca per la muntanya
Un camí sempre tortejant
I porta a la vila llunyana
Les aigües fredes de Sant Joan.

Les espigues de blat somriuen
L’endemà ja les tallaran
Per oferir als xicots que riuen
El pa fresc i nou de Sant Joan.

El conill, ell que no dormia,
Que anava pel camp ferejant,
Encerta el trèvol que es perfila
Entre les herbes de Sant Joan.

Aleshores sentim que creixen
Lligams estrets d’or i de sang,
Quan els ulls cansats parpellegen
Com les fogueres de Sant Joan.

Joan Iglesis

Diumenge 2 de febrer, Joan Llorenç Solé, benjamí dels cantants de Catalunya-Nord, presenta el seu 4t CD

« Tot Somniant » , el nou disc de Joan Llorenç Solé

Nova veu de la cançó catalana, Joan Llorenç Solé acaba de presentar el seu nou àlbum, titulat “Tot somniant “… El 24 de novembre, al teatre Lavigne de Peyrestortes, el jove artista va donar un concert molt remarcat, envoltat dels onze músics de l’orquestra Amoga.  El nou CD « Tot somniant » comprèn 15 cançons, atractives i eclèctiques, enfortides de ritmes eixits de melodies pop, de balls populars, de melodies greus, d’influències country i d’havaneres … Inscrit resoludament en el marc de la nostra identitat, el nou CD de Joan-Llorenç Solé presenta composicions melòdiques tal com « Tira Endavant » , « Llibertat », « Festa Major » i « Tot Somniant », títol genèric del disc. « Parla-me diguis-me coses » de Joan Pau Giné, «Tan com me quedarà », de Joan Cayrol i de Jordi Barre,« Si Pot ser» (duet virtual amb Jordi Barre, « el mestre » desaparegut ja fa tres anys) donen a l’àlbum la seva força perenne, tot homenatjant els qui han lluitat – a Catalunya-Nord – per una nova cançó lliure, necessària, constructiva i reivendicativa.

Pròxim concert de Joan-Llorenc Solé el diumenge 2 de febrer del 2014 a Elna
Joan Llorenç Solé, acompanyat de l’Orquestra Amoga, oferirà el seu proper concert el diumenge 2 de febrer del 2014 a les 15:30 a la sala de festes d’Elna. Aquesta manifestació, proposada pel Comitè d’Animació de la vila, obre una sèrie de recitals que Joan Llorenç donarà a través l’espai infinit dels Països Catalans… I això amb la seva veu jove i alta, prometedora i també  imprescindible…avui i aquí a Catalunya i per tot arreu…
Informació :www.joanllorencsole.comJoan-Llorenç Solé

Amb la pel.lícula «Visa al paraíso» de Lillian Liberman … Homenatge a Gilberto Bosques dissabte 19 octubre a les 15 h a la Maternitat Suïssa

Gilberto Bosques Saldívar va ser cònsol general de Mèxic a França entre 1939 i 1942.  Durant aquesta missió diplomàtica , es va dedicar plenament a rescatar tots els ” indesitjables” que pensaven que podien trobar refugi a França : els republicans espanyols internats en campaments , els refugiats antifeixistes de diferents països europeus refugiats a França : Jueus amenaçats per la deportació …
Les associacions DAME , Amics d’Illiberis , FFREEE , Les ‘Amistats Internacionals André Malraux i la Vila d’Elna reten homenatge a Gilberto Bosques el Dissabte 19 d’octubre a les 15 h a la Maternitat Suïssa d’Elna (sala de vídeo )
En aquesta ocasió es donarà la pel·lícula” Visa al paraíso ” de Lilian Liberman
Aquesta sessió serà presentada i animada per Gerard Malgat, professor i universitari especialista de l’exili espanyol , i autor del llibre “Gilberto Bosques, la Diplomàcia al servei de la Llibertat » – París Marsella (1939 – 1942) – Editorial L’atinoir

Informació : Tel 04 68 22 02 94
e- mail : [email protected]Visa al paraiso

Burro

No és pas que jo faci el burro ;
Sóc el burro.

Sí que tinc un cap de burro
Sí que vaig carregat com un burro ;
Ja que sóc el burro del traginer.

Ase magre, ple de mosques…
Brams d’ase no pugen al cel…
Podeu xiular si l’ase no vol beure…
Aneu sense dir ni ase ni bèstia…
Mai no s’ha vist cap ase volar…
Sempre l’ase va davant…
Aquestes dites no em fan nosa.

Que em crideu burro, ase o ruc,
No sóc tan burro com dieu.

Mentre us penseu caps de ciència,
Bramo la meva independència :
Tot i que sigui català burro,
Jo sóc el burro català.

Elna el 3 de juliol del 2013

Joan IglesisBurro