Joan Llorenç Solé, jove cantant català de 38 anys, autor, compositor i intèrpret alhora, presenta aquest diumenge 17 d’abril a Estavar (Cerdanya / Catalunya Nord), el seu sisè àlbum: un disc compacte realitzat harmònicament i melòdicament amb l’orquestra “Amoga “de Vidreres (Sud de Catalunya).
Aquest nou CD duu el títol epònim i geogràfic d’Estavar: un poblet de Cerdanya- tant se val humil o desconegut-, però un poblet que Joan Llorenç Solé desperta i posa al davant de l’escenari, un poblet que l’artista porta ben alt i magnifica, i això a través dels seus escrits, de les seves notes i de la seva veu…
Estavar: un municipi rural poblat de 470 habitants, situat entre Llívia (vila de dret romà, esdevinguda espanyola després de les disposicions abusives del maleït Tractat del Pirineu – 7 de novembre de 1659) i Sallagosa (creuada cosmopolita i també cor viu i bategant de la Cerdanya francesa).
Estavar: una localitat amb paisatges copsats i amb imatges fixades per l’eternitat… un indret estrany i familiar a l’encop amb hores silencioses imprescindiblement … un espai humà acarat als cops de sort així com a les vicissituds de la història … un poblet allunyat, gairebé aïllat, enfrontat a les apostes del futur… una treva tant fugaç com universal que coneix el curs de la natura sense fi, així com la falç implacable del temps…
Estavar: un indret de vida ofert a mitan, al migdia i al repetell del sol, un alto proposat i no pas una pausa imposada…un mirall reflector sobre els camps de blat, sobre la plana que oneja a sota el vent, en els ulls aclarits dels nens, al front suador dels treballadors, entre les arrugues solcades dels vells …un mirall que capta i restitueix la llum del cel en el que posseeix de més veritable i més pregon…
Llum blanca i encegadora en la seva unitat astral, solar o sideral, nogensmenys esmicolada en milers de preguntes i en milers d’incerteses pressentides els seus esclats, en els seus focs i en els seus llocs …
Estavar: un poble com n’existeixen molts altres en aquest món, amb tot i això com se n’encontren pocs tanmateix…a més quan hom s’atreveix a caminar a la recerca i a la descoberta de si mateix en una gesta homèrica…
Joan Llorenç Solé recorre, s’apropia i exalta amb «Estavar» les visions percebudes i encontrades sobre els camins ramaders de la Cerdanya.
El cantant es revela seduït per l’encís i per la intemporalitat de la comarca muntanyenca. Ultra aquesta consideració lírica, l’ àlbum es presenta com a una embranzida, saludaria per a la creació a Catalunya-Nord.
Estavar constitueix un acte musical i cantador sinó encantador… Tot i que consta la temperatura i l’estat cultural social i lingüístic de la banda nord i francesa de Catalunya, testimonia -amb motiu de la Cerdanya i del poble homenatjat-, d’una passió i d’una imaginació afirmades: terres colpejades per les pluges sobtades i intemperants, resultant de temporades imprevisibles i indomables, xerricar i sospirs de fonts rajant de pica en pica, xiuxiueig de cants d’ocells, ecos de veus i de passos sonors fugint per carrers estrets, ombres acariciant parets de pedra, aires vius bressolant el toc de les campanes… records que no s’han d’oblidar espers que s’han d’il·luminar instants de vida que hem d’estimar… poble menut contemplant l’horitzó: de muntanya en serra, d’avet en pi, de refugi en abric …
Estavar: la vida, la memòria i el somni…
Estavar: el nou àlbum i el 6è CD de Joan Llorenç Solé …
Joan Iglesis