“Col·lectiu Eina”: una entitat que alça el vol per la biodiversitat

Eina – Cerdanya

Ni tan sols mort, l’espot d’Eina es mou encara…

Jove associació, el “Col·lectiu Eina”  ha estat constituït per sostenir i desenvolupar l’espot d’Eina, lloc d’observació de la migració dels ocells.
L’espot d’Eina ha estat reconegut des dels anys 1990 com un dels principals llocs de recompte dels ocells migradors als Pirineus.
Situat a l’altiplà d’Eina, a la Cerdanya, la tria de l’indret permet a cada tardor l’observació i el recompte de prop d’un centenar d’espècies en migració activa, en vol cap als seus barris d’hivern de la conca mediterrània, d’Àfrica del Nord o d’Àfrica subsahariana (base de dades participativa en línia:
http://www.migraction.net/). S’hi observa sobretot el pas de les cigonyes blanques, de les cigonyes negres, dels corbs de mar, dels falciots negres, de les orenetes rústiques, de les orenetes cuablanca, dels estornells, dels coloms tudons, dels abellerols europeus, de les cueretes grogues i dels pinsans. Cada temporada l’espot permet l’observació del pas de 100.000 a 300.000 ocells sobre l’espot.
Es tracta a més a més d’un dels principals llocs de pas per a la migració postnupcial dels ocells
 rapaços (rapinyaires) als Pirineus, en particular de l’aligot calçat (prop de 20.000 individus cada temporada) i de l’àguila marcenca (a la tardor, primer lloc francès i segon lloc europeu).
El lloc d’Eina va ser objecte d’un seguiment regular entre 1987 i 1990, en el marc del programa científic TRANSPYR, que pretenia quantificar el pas dels ocells migradors en diferents punts de la cadena pirinenca. Després d’un període de desús fins al 2007, l’espot d’Eina alterna els períodes de seguiment voluntari i assalariat, patrocinat successivament pel Grup Ornitològic del Rosselló (GOR), i després “Cerca Nature”.
El 2023, és el “Col·lectiu Eina” (associació Llei 1901) que reprèn la torxa, amb l’objectiu de mantenir en el temps un seguiment assalariat durador, en les millors condicions, amb el suport in situ dels voluntaris i dels socis. El seguiment se celebrarà cada dia entre el 20 d’agost i el 30 de setembre, en el lloc habitual (al llarg de la D33, entre el Coll de la Perxa i el poble d’Eina).
En un context de canvi climàtic en curs, juntament amb una erosió massiva de la biodiversitat (sobretot la disminució de les poblacions d’ocells, des de fa quaranta anys, a Europa), resulta necessari i urgent continuar documentant tan bé com sigui possible aquest dramàtic fenomen natural que constitueix la migració dels ocells…

Joan Iglesis


Base de dades participativa en línia:
http://www.migraction.net/
https://www.helloasso.com/associacions/col·lecció-eyne/collectes/soutenons-le-spot-de-migration-d-eyne

Vint-i-cinquena hora

Pterodàctils d’acer

Fonen llurs ombres fantasmals

En el cel estelat de Bagdad.

Colomes desmesurades, colomes funestes,

Les granes que sembreu sense parar

Ja han germinat en els vostres flancs.

La lluna es vesteix de dol,

Un dol que va envolupant les rutes i els palmerars,

Que ateny els socs i els palaus

I que penetra cada llar.

Xahrazad conta una vegada més

Una aventura tramada de genis i de catifes volants

A la mil primera i última nit.

Endinsat en el seu barnús,

El profeta estén una mà

Raquítica

Però rica de rars engrunes de saviesa.

Tal com els ous de la mort,

Les bombes

Cauen sobre l’Eufrates.

El rellotge del minaret

Toca la vint-i-cinquena hora,

Hora d’hivern, hora d’infern,

Fitada per agulles inassequibles

Que claven els espers al damunt de les creus.

En el sí de les dunes perverses

Metralladores continuen fent camí.

Milions d’orelles guaiten…

Xut!… Són aquestes dels djinns.

Mentrestant milions d’ulls vigilen,

Acarats als televisors.

A batzegades el temps

Corre i s’atura com un lladre…

Com un lladre de Bàssora,

Lladre que es vol esvanir

En la multitud

Del mercat.

Per l’erm estès

On el vent persegueix la sorra incopsable,

Un beduí descobreix un oasi.

Vagaregen presoners

En cohorts sense fi.

Per sol sudari tenen

Lletanies de cadenes

Campanejant en l’aire espès.

Les mans els plaquegen el clatell.

Mans que rasquen amb la punta de les ungles

L’escorça del fracàs.

Els llavis contrits de vergonya i de por,

Besen devotament

El perdó

Quan s’escapa a cops enmig dels dits callosos

Dels soldats vencedors.

Es consumeixen

En llargues volutes negroses

A la memòria dels martiris

Els ciris gegants del Kuwait.

I mentre toca la vint-i-cinquena hora,

De l’horitzó incert

S’alça sobtadament

Una pantalla diàfana,

Visió trastornada en la calor del dia i al crepuscle del no-res que s’anuncia:

Brontosaures assedegats que marxen vers Bagdad…

Joan Iglesis