Indro Montanelli era un periodista italià, de ideologia liberal i demòcrata. Anticomunista militant, un dia va rebre la simpàtica visita d’una organització terrorista anomenada “Les Brigades Rojes” que van respondre amablement als seus editorials amb un parell de trets a les cames que de poc el fan morir dessagnat.
Montanelli va ser director de “Il Giornale”, un diari editat a Milà i propietat de Silvio Berlusconi. Quan “il cavaliere” va voler-se presentar a les eleccions va pressionar Montanelli perquè canviés la línia editorial al seu favor (al cap i a la fi, ell n’era el l’amo!) però el vell periodista, mai neutral en les seves editorials, era alhora un acèrrim defensor de la independència dels mitjans. Motanelli, no tan sols no va accedir sinó que va deixar Il Giornale i va fundar un nou diari que es va anomenar “La Voce”.
Ara que queden poques hores per a la jornada electoral, he tornat a llegir el seu incòmode posicionament a les eleccions italianes de l’any 1976 que donarien la Victòria a Giulio Andreotti. En aquella època la Democràcia Cristiana ja duia uns quants anys al poder.
Els anys 70’s van ser una època convulsa, la crisi del petroli encaria els preus mes rera mes, l’atur apareixia per primer cop en dècades, i la violència política era el pa de cada dia. Fruit de totes aquestes circumstàncies a Itàlia es mastegava ja el triomf del Partit Comunista a les urnes, però l’exèrcit italià es mostrava disposat a un cop d’estat, si el PCI arribava al poder.
En aquelles circumstàncies, el meu estimat Montanelli (això si és un exemple de gent “valenta!”) va escriure un editorial en que es va mullar totalment en favor de la DC, demanant que la gent votés aquell partit fins i tot “amb el nas tapat”. Doncs bé, jo crec que cal anar a votar per CiU ja sigui amb el nas tapat o sense, faci fred o calor, surti el sol o nevi. Ens juguem 4 anys de polítics que encara no han sabut fer front a la crisi, i la oportunitat a algú que ens ofereix esperança. Fem-li confiança una vegada. Ni que sigui la primera vegada. Ni que sigui la única vegada. Després ja jutjareu.