Ja fa alguns dies vaig fer una proposta sobre el copagament sanitari. Veient que el debat va en augment, m’atreveixo a presentar millor la meva solució.
Mireu, al contrari del que molta gent pensa, la economia no tracta de diners. Quan els economistes parlem de riquesa, no estem parlant del valor pecuniari (monetari), sinó simplement d’equivalència (equi=igual, valència=valor). La funció del diner, és assignar una equivalència fàcil respecte a la resta de béns i serveis. Sense diners tornaríem al “troc” (trueque).
El valor no és una cosa objectiva, sinó subjectiva. El valor és una percepció i depèn tant de cada persona com del moment, com del lloc en que ens trobem. L’aigua, per exemple, no és igual de valuosa per a nosaltres com per a un beduí, i jo mateix no la valoro igual a casa, que si estic al desert.
Un gran exemple de canvi de percepció ha estat el de les sancions per infraccions de trànsit. Ni les campanyes més polèmiques, ni les tremendes sancions econòmiques, ni retirades de carnet temporals han reduït tant els accidents com la entrada en vigor del carnet per punts. Cap mesura ha incidit tant en la disciplina vial com la percepció de “perdre punts” del carnet. Però… perquè?
Doncs perquè dóna visualització i plasticitat a la possibilitat de perdre quelcom que ja teníem. És a dir, assigna un valor d’equivalència entre la nostra conducta i el nostre carnet de conduir. Agafeu la idea? De fet, el sistema de punts de fidelització per als clients ja fa anys que s’utilitza en moltes empreses (si algú ha vist “Up in the air” ja coneix el cas extrem). Probablement molts de vosaltres heu rebut algun regal comprat amb “punts estrella de la caixa” o coneixeu qui ha viatjat amb bitllets d’avió pagats amb “punts IBERIA Plus”. El sistema de punts augmenta la percepció de guany/benefici… quan fem una despesa! I alhora fidelitza el client! La pregunta és: Podria funcionar “el sistema de punts” en l’àmbit sanitari? És clar que si! Només caldria adaptar-lo!
Els punts evitarien tres problemes que presenta el copagament:
1r. Evita la disjuntiva monetària en la assistència urgent: “Negarem assistència a qui no porti diners?”.
2n. No premia el frau. Com demostra una recent enquesta del CIS (*), en aquest país “Tothom qui pot declarar (guanyar) menys, paga menys!”.
3r. Augmenta la assistència a les visites concertades: “Les persones que no avisen ni acudeixen a les visites ronden el 10-15%”.
En fi, seguiré profunditzant en aquest tema més endavant, si algú vol contribuir al debat, o fer més preguntes, aquí està aquest espai.
(*) Segons el Baròmetre de l’Instituto Estudios Fiscales del Ministeri d’Hisenda, el 43% dels espanyols justifica el frau fiscal http://www.ief.es
PD: imatge provinent de www.laverdad.es