El problema de les pensions té una solució!
– Si! Clar! El govern fa una política de dretes! Sempre paguem els mateixos!
El govern espanyol i els sindicats, han arribat a un acord per reformar un sistema que estava a punt de fer fallida.
– Aquesta reforma no calia, i a més es fa en un mal moment!
Però que no veus que si no hi ha diners per pagar les pensions, haurem de recórrer a l’endeutament?
– Doncs ens endeutem!
Però si ens endeutem, cada cop haurem de pagar més interessos! No has vist que està passant amb el deute del “Regne d’Espanya”?
– Però s’ha retallat un pilar del benestar! No hi ha dret!
“Qui deu diners té el cul llogat, …i no seu quan vol” Suposo que no preferiràs que l’estat estigui en mans dels “malvats mercats” oi?
– I és clar que no!
Doncs d’on et penses que surten els calers de la Seguretat Social?
– Doncs … dels impostos…no?
No. Surten de les quotes que paguen el treballador i la empresa a l’anomenada “caixa única de la Seguretat Social”. És d’aquesta caixa de la que surten les pensions.
– I quin és el problema?
Que la relació de cotitzants i pensionistes és cada cop menor, i això fa inviable el sistema a mig termini. El 1975 per exemple, hi havia 6 treballadors per cada pensionista. Avui la relació és de 2,6. I cada any que passa continua reduint-se.
– …mmm… no ho acabo d’entendre…
T’ho explicaré d’una manera molt gràfica. Com saps, una bona part del teu cost salarial (un 31,5% aproximadament) s’ingressa directament a la caixa de la Seguretat Social.
– Ah! Si!?.
Si. Imagina que aquests diners són líquids com l’aigua i es posen en una galleda. Tots els treballadors de l’estat aboquen cada mes, la seva galleda en la caixa única de la Seguretat Social.
– Ho entenc.
I és d’aquesta mateixa caixa d’on surten cada mes les pensions dels que s’han jubilat.
– D’acord.
Fins ara, la quantitat de líquid que entrava era superior a la que sortia, però la gent ha agafat una costum molt molt dolenta.
– Ah! Si? Quina?
Doncs que cada cop viu més anys!! I clar! Cada cop hi ha més pensionistes!
– Per tant cada cop hi ha més galledes a omplir…
Exacte. I en canvi, cada cop hi ha menys entrades de líquid, degut a la crisi, la demografia, la baixa productivitat…
– Però aquesta reforma és un pas enrere…
És una possible lectura. Tanmateix també es pot interpretar que amb aquesta reforma es garanteix que molts treballadors demà tindran una pensió, tot i que aquesta pensió sigui menor de la que seria amb la anterior sistema.
– Ho veus? Ens retallen els nostres drets!
Es retalla la quantia de la pensió, és cert, però en canvi es garanteix que el sistema tingui viabilitat, i arribi a tothom. Això és una bona notícia, per als treballadors i per als futurs pensionistes, perquè almenys podrem estar segurs que tindrem una pensió, mínima, però una pensió.
jordigarcia.cat
PD: No cal dir que aquesta també és una bona notícia per als “malvats mercats” i per a la Cancillera alemana Angela Merkel, que la setmana que ve inicia una “inspecció” a l’estat espanyol.