Asseguts. En una cadira per exemple. Per meditar no cal fer contorsions forçades ni agafar postures que tensin excessivament les articulacions. N’hi ha prou d’estar-nos asseguts en una cadira còmode, amb l’esquena recta i el cap també, per mantenir uns mínims de tensió física i no caure en la somnolència.

Respirar. Com si fos la primera vegada que respirem. Prestar atenció a l’aire que inspirem i al que expulsem al cap d’uns segons. Aire renovat que penetra fresc, ple d’oxigen, i que des dels pulmons s’estén per tota la geografia del nostre cos, mil·límetre per mil·límetre. Revitalitza cada cèl·lula gastada, cansada, entristida i adolorida. L’aire que expulsem s’emporta totes les impureses, el més corromput i brut que teníem a dins. I quedem nets.

Imaginar. Que la imaginació ens vessi aigua per damunt del cos. Una aigua diferent, sanadora, profilàctica i analgèsica. Aigua que ens travessa de dalt a baix, sense oposició, com si fóssim pur esperit. L’aigua arrossega tot allò que no forma part de la nostra essència: odi, nerviosisme, por, tristesa,… fins i tot alguna malaltia. Ens neteja per dins i ens omple de frescor o escalfor, segons convingui a cada moment, i d’energia, positivitat i saviesa.