Temps. Regalar-se deu minuts cada dia. Vint si és possible. Menys si en sembla suficient o més si tenim ganes de fer-ho. Si no tenim mitja hora al llarg del dia, encara que sigui a trossos, o és que no volem tenir-la o és que tenim la vida massa desordenada. Ser-ne conscients, potser seria el primer pas, i una primera fita assolida.

Sinceritat. Sinceritat amb nosaltres mateixos, sense sentir-nos obligats a explicar-nos a ningú ni a donar raons del que fem. Ser conscients de la nostra veritat, de la veritat intuïtiva que ens bull per dins, assumir-la i viure-la obertament, és la pedra angular de la felicitat i un dels principis de l’autoestima. És no enganyar-nos, la qual cosa no sempre és senzilla. És afrontar el que sentim, el que fem, el que volem fer, el que som, i dir-nos-ho. I un cop ens ho hem dit, podem dir-ho als altres, sí és que ve al cas i en tenim ganes. Hi ha coses en aquest món que no es poden fer, i una és no ser sincer amb un mateix. Per ser-ho ens cal buidar el cap de prejudicis i predisposicions, de tensions i enveges, de desitjos i pors, de prudències excessives i d’excessives visceralitats i trobar la “veritat” que s’hi amaga a sota, la nostra veritat. La meditació ens ajuda a fer-ho.

” Jo us he portat fins a la riba del riu. Tastar l’aigua o no, és cosa vostra” ( Taisen Deshimaru)