Aquest matí ha començat, per mi, com la majoria dels matins. M’he llevat, he portat els nens a col·legi i he anat a la feina. He rebut uns quants correus electrònics, com sempre, i d’entre tots un de Metges Sense Fronteres, que em reenvien de tant en tant. L’he llegit, i m’ha canviat el dia, perquè he sentit ràbia i vergonya, no sé si dir-ne aliena o pròpia, perquè d’alguna manera tots en som responsables.

Ens hem passat un parell de mesos obsessionats, trasbalsats, preocupats per la famosa i temuda pandèmia de grip ( ja sabeu quina, però no em feu dir-ne grip porcina, perquè és veu que el nom no s’ajusta a la veritat; ni grip nova, que és un dels més horribles noms que mai s’hagi posat a una malaltia) que va començar a Mèxic i que des d’allà es va propagar cap a altres països. Cada dia durant molts hem estrenat els telenotícies, els radionotícies, i els diarinotícies amb titulars com ara: “ Ahir/Avui s’ha confirmat un altre cas de grip nova que …”, “ Una persona ha mort als Estats Units a causa de la grip nova …”, “ Hi ha 3 infectats de grip nova a Àsia i les autoritats…”, etcètera. Al final la cosa no ha anat a més, de moment, i tret de les lamentables morts, tot ha quedat en un ensurt i prou. Està bé que s’hagi fet un seguiment d’aquesta “amenaça” per a la nostra salut. Està bé estar informats d’aquestes coses, les conseqüències de les quals, d’entrada, només podem preveure. Res a dir fins aquí, però és que altres coses passen en el món, i les ignorem, i això és el que em fa ràbia i vergonya, i m’explico:

L’informe que rebo de Metges Sense Fronteres parla d’una epidèmia de meningitis que va començar el passat gener i que ara, afortunadament, arriba a la seva fi. Ha afectat Nigèria, el sud del Níger i el Txad. S’han infectat, segons assegura el mateix informe, més de 65.000 persones, i gràcies a la ràpida intervenció de metges, infermers, logistes, i persones contractades per ajudar a controlar l’emergència ( parlen de 7.500 col·laboradors), el número de morts ha estat relativament baix, si es considera que l’enfermetat sol ser mortal en un 50% dels casos. Dir que “ el número de morts ha estat relativament baix” és una manera de dir, perquè s’ha confirmat la quantitat d’almenys 2.132 morts a causa del brot meningític. Aquesta relativa baixa mortalitat s’explica perquè s’ha vacunat a prop de 7,5 milions de persones, que es diu molt aviat.

Em fa vergonya i ràbia no haver-me’n assabentat fins ara. Com és possible que només se’ns parli, o només tinguem ulls i oïdes, pel que passa en el nostre tros de món desenvolupat? Aquestes coses també haurien de ser notícia de portada cada dia. No només per dir-nos quanta gent ha mort, sinó, sobretot, per dir-nos què s’està fent per lluitar contra el patiment de tanta gent.

I ara podem dir tots que és veritat, pensar-hi durant cinc minuts amb franca preocupació, i tornar a la nostra realitat quotidiana, al nostre món de cristall, i oblidar-nos altre cop dels milions i milions de persones que pateixen per la meningitis, per la malària o pel que sigui. Hi anirem pensant de tant en tant, lamentant-ho, per satisfer els remordiments de la nostra consciència perquè, al cap i a la fi, amb massa generalitat, el que ens interessa som només nosaltres mateixos i ja està.