En Mike Mandel, el “chief economist” de la revista econòmica Business Week, va plantejar en un article al seu bloc que el sector de les comunicacions seria líder de creixement per raonament de la seva “Segona llei de creixements i caigudes de Mandel”: els sectors que es recuperen abans solen ser el motor del següent període de creixement. La llei diu de qualsevol sector capaç de créixer en contractació de personal en plena crisi té prou força com per a mostrar un fort creixement al superar aquesta l’economia general. Posa per exemple el sector de la construcció i l’habitatge, que mostrà a principis de la primera dècada del mil·lenni un creixement molt per damunt del general de l’economia.
Quin és el sector que proposa ara, el que està mostrant un creixement en mig de l’actual crisi? Doncs la publicació i els medis audiovisuals a Internet, així com els motors de cerca i el disseny i programació de sistemes informàtics. Aquests inclouen des de Google, Apple, i Facebook, fins a pagaments per mòbil i aplicatius d’eSalut/telemedicina, i també inclou els diaris digitals i, és clar, aquest bloc. Les TIC són, doncs, una de les fonts principals de creixement per a la nostra economia. En analitzar la seva difusió però, s’observa que, tot i superar lleugerament la mitja espanyola, Catalunya no deixa d’estar entre les últimes nacions de la OCDE en la inversió en TIC.
Per altra banda, en els sectors de més fort creixement en els anys anteriors a l’actual crisi (la construcció, l’hoteleria i restauració, el comerç,..), la base laboral és de baix cost i baixa productivitat i no s’hi ha gastat, o millor dit, invertit, en formació especialitzada, necessària per a aprofitar les eines TIC de gestió. Però és lògic, ja que tot i que les grans empreses d’aquests sectors sí han invertit, i en alguns casos considerablement, en tecnologies de la informació i comunicació, el teixit empresarial està compost essencialment de petites i molt petites empreses que ignoren el valor que pot aportar als seus negocis. Aquestes no han invertit en les tecnologies que permetrien entrar en models de negoci i de gestió avançats, d’integració entre elles i amb els seus proveïdors i clients.
Al nostre país, les administracions han fet un gran esforç amb iniciatives com PIMESTIC, orientat a la millora de la competitivitat amb la introducció i la utilització eficient de les TIC, o bé el projecte Catalunya Connecta, que ha estat clau per a fer arribar la connectivitat essencial per a que les empreses d’arreu del territori, micro i petites, així com les empreses de més envergadura, puguin desenvolupar-se. Però malauradament, sembla ser que encara manca moltíssim per fer. Unes dades de les empreses de menys de 10 treballadors:
- ordinadors 67,60%
- xarxa local 24,50%
- connexió Internet 56,90%
- connexió a telefonia mòbil 70,70%
- e-mail 52,10%
- banda ampla 92,30%
- Internet i web 24,50%
Tenint en compte que les petites i micro-empreses formen una molt gran proporció de la nostra economia, em sembla que estem perdent el tren.