Sentir-se espanyol i català, i ser independentista

Aquells que recorden, com Alícia S.Camacho, que el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO PDF – 0,822 MB) diu que els ciutadans se senten tan espanyols com catalans com a primera opció quan se’ls pregunta pel seu sentiment de pertinença, que això contrasta amb el 51% que votaria a favor d’un referèndum independentista i que no són dades coincidents, no entenen el que és la societat catalana.

Primerament, referent al sentiment de pertinença, si se suma la ciutadania que se sent més catalana que espanyola amb aquella que se sent només catalana, arribem al 52,9% de la població. Però encara i així, argumento que no seria incongruent sentir-se espanyol i ser independentista, i fins i tot donar suport a “la Roja”.

Altres societats amb grans taxes d’immigració, com la nostra, tenen sentiments de pertinença d’altres orígens. Només cal mirar EUA, el melting pot per excel·lència, per veure les grans comunitats italoamericanes, afroamericanes, hispanoamericanes, sinoamericanes, jueva-americanes, etc. El comú denominador és que són comunitats americanes, d’Estats Units. Els EUA varen assolir la independència després de lluitar per la llibertat d’uns imposts injusts (Stamp Act) i lleis d’imposició intolerable (Coercive Acts) que varen abocar en la revolució americana.

En un altre exemple, a l’Argentina, veiem que la ciutadania té diversos orígens, espanyol i italià, i també alemany, polonès, jueu, maputxe, guaraní, bantu, ioruba i més. Tot i així, la ciutadania argentina se sent per damunt dels seus orígens ètnics i culturals, argentina. L’Argentina va assolir la independència d’Espanya en el procés general d’independència del que ara són estats sobirans sud-americans. Aquest procés ragué en les mesures econòmiques i en la corrupció de les autoritats espanyoles, que varen crear en la burgesia nadiua un creixent desig de llibertat econòmica i política.

Un dels actors més destacats en aquest procés fou el “Libertador” Simón de Bolívar. Aquest era d’origen no només espanyol, sinó aristocràtic: el seu oncle, que el va criar al perdre pare i mare, era Marqués de Palacios, d’avantpassats burgalesos. L’avantpassat de Bolívar, també Simón, que va anar a les Amèriques havia sigut Contador Real, per privilegi especial del rei Felipe II, i Procurador Real davant de les Cortes espanyoles.

Hi ha qui se sent tant espanyol que permetrà a aquest sentiment imposar-se al raonament racional, fins al punt d’hipotecar-se a un estat que no compleix amb la ciutadania catalana. Però hi ha molts antecedents d’aquells que, per molt sentiment de pertinença a altres orígens que tinguin, tenen clar el que els cal a ells i als seus fills i descendents.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.