Eric S. Reinert, economista noruec, resumeix clarament i concisa en el seu paper “Neo-classical economics: A trail of economic destruction since the 1970s” les limitacions del neoclassicisme econòmic, el seu rastre recent de destrucció econòmica i el context històric, incloent-hi les alternatives més assenyades que sempre han existit. Aquestes alternatives s’han d’actualitzar, ampliar i debatre, però el que deixa clar és que la teoria neoclàssica és un atzucac pel qual no es pot seguir.
Abstracte: El seu paper sosté que la crisi financera internacional no és més que la darrera d’una sèrie de calamitats econòmiques produïdes per una mena de teoria que ha convertit la professió d’economista d’un estudi dels fenòmens del món real en el que al final s’ha convertit en una ideologia matematitzada.
Mentre que les mateixes crisis varen començar reduint a la meitat els salaris reals a molts països de la perifèria econòmica, a Amèrica Llatina a finals dels ’70, els seus orígens es troben en la teoria econòmica de la dècada dels ’50, quan la realitat empírica va deixar de ser la moda acadèmica. A meitat de camí destructiu d’aquest tsunami teòric – entre els seus orígens en la perifèria, a la dècada dels ’70, fins els col·lapses financers d’avui – ens trobem amb la destrucció de la capacitat productiva del segon món, a l’antiga Unió Soviètica. Ara n’estem patint les conseqüències: s’està destruint cada cop més la riquesa i el benestar del mateix primer món: Europa i els Estats Units.
Aquest paper defensa que és necessari veure tots aquests esdeveniments com part d’un procés continu durant més de tres dècades d’aplicació de l’economia neoclàssica i de polítiques neoliberals que han destruït, més que no pas creat, salaris reals i riquesa. La reconstrucció del benestar general haurà de basar-se en la comprensió de que el que va desencadenar el monstre de la destrucció del benestar no era la “fallida del mercat”, sinó la “fallida teòrica”. Al ser resum d’un projecte d’investigació més ampli, el paper inclou referències a estudis més detallats d’aquests processos de “destrucció destructiva” (no pas la “destrucció creativa” schumpeteriana).
Podeu baixar-vos “Neo-classical economics: A trail of economic destruction since the 1970s” aquí (PDF 492KB)