Sota la buguenvíl·lia

Segon capítol: Prec a l’alcalde, president de la Fundació Gent Gran

El dia 5 de novembre, el col·lectiu de quaranta residents (a través dels familiars corresponents) van entrar  un document a l’Ajuntament de Palafrugell, de manera conjunta, adjuntant còpia de la queixa formal entrada en el decurs del mes d’octubre a la recepció del centre Palafrugell Gent Gran. Després que haguessin passat els dies, i els representants dels residents només (alguns) hagin estat cridats pel director del centre per mirar de suavitzar la situació (es suposa…), l’alcalde de la vila del peix fregit i president de la Fundació Palafrugell Gent Gran no ha dit paraula sobre el tema. Potser per això, en aquest passat ple del consistori palafrugellenc, dedicat als pressupostos, hi va fer acte de presència una persona familiar d’un dels residents que formen part del col·lectiu que figura entre els quaranta del llistat, entrat a la casa de la Vila. El cas és que del ple, la persona familiar d’un dels residents que ha presentat queixa formal, tampoc és que en treies massa l’aigua clara després que formulés una pregunta amb llarga exposició (algunes coses eren de caire particular i  segurament que no era el moment ni el lloc, per entrar en qüestions particulars quan hi ha un problema global i queixa col·lectiva de la manca de personal per atendre els residents).

Amb tot, segons que explica la persona que va acudir al ple del dijous 25 de novembre, va aconseguir que l’alcalde digués que es comprometia, en el ple del mes de gener,  de respondre si s’acceptava o no una de les peticions que fa el col·lectiu respecte que hi hagi representació dels residents a la Fundació. O sigui, tres mesos després que es comencessin a presentar queixes al centre, i més de dos mesos i mig després que la queixa col·lectiva s’hagi entrat a l’Ajuntament, l’alcalde, president de la Fundació Palafrugell Gent Gran, respondrà. Tot un detall. Però, almenys pel que sembla, no va pas parlar de respondre sobre el problema de fons existent: la falta de personal.

Ai, ai, ai… quina tàctica o estratègia és aquesta? Com és que l’alcalde no ha cridat el col·lectiu de signants per discutir la jugada? Aquesta és l’atenció a les persones?  O serà perquè a través dels mitjans de comunicació els residents i familiars del centre ja s’hauran assabentat del que ha aprovat l’equip de govern, i així, no hagi de veure la cara dels usuaris puntuals (o familiars) de Palafrugell Gent Gran? Seria aquesta, en tot cas, una manera correcte d’atendre els veïns del poble davant un problema que afecta moltes persones?

I tota aquesta espera, quan en l’escrit enregistrat a l’Ajuntament (veure fragment del document  de data d’entrada 5.11 que  figura al començament del primer capítol), els denunciants van demanar a l’alcalde, president de la Fundació Palafrugell Gent Gran: “Agrairem que, el més aviat possible, faci les gestions oportunes per posar remei a una situació que mai de la vida s’hauria d’haver produït i, per tant, ens faci arribar resposta a la queixa col·lectiva que els hem fet.” Doncs ja veieu el panorama…

D’altra banda, en el document presentat a l’Ajuntament, el col·lectiu explica que s’havien mirat l’acte fundacional de la Fundació Palafrugell Gent Gran i havien observat  que “ni els nou representants de l’Ajuntament ni la resta de patrons que figuren a l’acta fundacional, no han tornat a trepitjar mai més el centre després del dia de la inauguració.” I aquesta afirmació l’argumenten, en el document, dient: “… perquè estem convençuts que, d’haver-ho fet, haguessin posat remei a la situació exposada en el text de queixa formal: la falta de personal per atendre com cal les persones, residents assistits, sobretot.”

Val a dir que cal, potser, algun matís:  a l’acte fundacional es parla que “els organs de la Fundació el formaran catorze persones, 9 patrons i 5 representants de la societat civil.” I els 9 patrons, són els representants de l’Ajuntament “amb caràcter nat; l’alcalde com a president de la fundació, i el primer tinent d’alcalde com a vicepresident.” Després, hi ha dos representants municipals de l’Entesa, i dos del PSC; tenint un representant cadascun de la resta de partits conformats al consistori palafrugellenc: ERC, CiU i AMC. I és, des de l’Ajuntament (si més no l’equip de govern), cal recordar-ho, on s’aproven els pressupostos i es poden demanar responsabilitats a qui pertoqui. Entenguis empresa contractada per fer funcionar el centre Palafrugell Gent Gran, en aquest cas.

Els representants dels 40 residents es veu que van quedar molt sorpresos que en l’acte fundacional no s’hagués previst que a la Fundació,  entre la representació civil, no es tingués en compta els residents o tutors dels residents. Per això, aprofitant l’embranzida que portàven, en  l’últim paràgraf del document entrat a l’Ajuntament el dia 5 de novembre passat, el col·lectiu demana a l’alcalde president de la Fundació, que als patrons de la Fundació “hi afegeixin, com a mínim, un representant per planta, dels residents del centre Palafrugell Gent Gran. Així, en les reunions periòdiques que pugui tenir la Fundació que vostè presideix podrà (podran) estar al corrent del que succeeix en el dia a dia d’atenció a les persones residents al centre Palafrugell Gent Gran.”

Proper capítol (i III -?-):

Si no vols brou… doncs dues tasses!