Sota la buguenvíl·lia

L’alcalde de Palafrugell, Sergi Sabrià, i la primera tinent d’alcalde, Núria Ribas, el passat dia 10 em van dir que havien enviat una nota explicativa a cadascun dels quaranta residents que van presentar queixa formal per la falta de personal al centre Palafrugell Gent Gran. Però nois, el més calent encara és a l’aigüera. I mentre, els de l’oposició, fent declaracions sense tocar el problema de la queixa formal de la falta de personal per atendre els residents amb necessiat d’assistència permanent.

M’hagués agradat poder decantar les ratlles “buguenvíl·lieres” cap a altres temes que em fa il·lusió poder compartir, però la realitat s’imposa. I és que resulta que han passat dotze dies des que l’alcalde i la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Palafrugell em van dir havien enviat una nota explicativa a cadascun dels quaranta residents que van presentar queixa formal per la falta de personal al centre Palafrugell Gent Gran (veure capítols L’alcalde de Palafrugell es fa el sord).  El cas és que en aquests moments (quarts d’una de la matinada del dia 22) la nota encara deu estar pel camí, perquè he esperat i preguntat a diversos familiars representants dels residents, i no han rebut cap notificació al respecte.

M’explico: El dimarts dia 7, em va trucar la secretària de l’alcalde de Palafrugell per demanar-me si podia anar a l’Ajuntament per parlar amb el batlle, Sergi Sabrià, sobre el centre Palafrugell Gent Gran. Després de consultar quin dia podia ser, vam consensuar el divendres 10 de desembre, a les nou del matí. La secretària de l’alcalde em va avançar que a la trobada també hi hauria la primera tinent d’alcalde Núria Ribas. Dit això, tampoc es tracta, ara i aquí, d’exposar la cronologia del dia “d’autos” sinó,  dels moments que poden aclarir quelcom. Doncs bé, em poso a fer-ne repàs, i només en trec la conclusió d’aquesta nota explicativa que em van dir havien ja enviat a cadascuna de les persones que formen part del col·lectiu que van presentar queixa formal i que, de moment, encara no ha arribat a lloc. Això va ser després d’haver-me dit que el director del centre Palafrugell Gent Gran ja els havia lliurat l’informe. No em van dir més, i jo tampoc vaig preguntar el que deia l’informe ni la nota explicativa que havien començat a enviar als residents del col·lectiu que havia signat el document de queixa. El motiu de no preguntar, va ser per no tenir la temptació de fer-ne cinc cèntims a través d’aquest bloc, i estalviar-los la feina d’explicar-se a qui cal fer-ho. De manera individual, o col·lectiva, però és als residents/familiars que han presentat i signat les queixes formals a qui s’han d’explicar. I ho han de fer des de l’alcaldia, no des de les planes, bloc o el que sigui, d’un mitja de comunicació. En resum, vaig sortir de la sala de reunions de l’Ajuntament sense saber ben bé el perquè m’havien volgut veure.

Em van voler renyar, encara que fos una miqueta?

Vaja, una miqueta si que m’en vaig enterar… O és que m’ho va semblar que m’havien volgut renyar?: “Abans d’explicar el que has escrit al bloc, perquè no venies a preguntar-nos-ho?“, em van dir. Què els havia de preguntar, si a l’Ajuntament  hi havia entrat una queixa de quaranta persones, i jo en tenia una còpia del document davant els nasos i que, per cert, vaig estar aguantant  sense escriure’n cap ratlla fins passats vint-i-cinc dies? Va ser després que una persona, familiar d’un dels residents, anés al ple del 25 de novembre (veure capítol II) i va  fer una pregunta a l’alcalde que va respondre allò de que ho contestaria al ple del mes de gener…  Val a dir que la Núria Ribas -primera tinent d’alcalde-, em va aclarir que de fet havia sigut ella qui  havia respós que contestarien  al ple del mes de gener.

També em va semblar entendre que es veu que el títol dels capítols no els va agradar, i que havia dit “alguna mentida”. Les mentides, eren, per exemple, que jo parlava de quaranta (la llista és de quaranta queixes i es pot anar a comprovar al registre general de l’Ajuntament, amb el número 16607 i data d’entrada 5.11.2010, a les 12:34 hores) i la tinent d’alcalde, la Núria Ribas, deia que eren 38. La resposta del ball de números és molt senzilla: des que es van començar a presentar les queixes formals, hi ha hagut defuncions. Per aquesta regla de tres, els vaig dir, si espereu mesos a contestar, en ser molts dels residents de la tercera planta, d’edat avançada i que estan malalts, malauradament i, possiblement, encara hi podran haver més baixes de les persones que figuren al llistat que es va engegar a signar-se a mitjans d’octubre. No és trist, haver hagut  d’explicar això a les dues autoritats locals per defensar la “meva mentida” davant les seves rebaixes?

I no és més  trista encara la situació en la qual es troben els residents amb necessitat d’assistència permanent que continuen sense ser ben atesos per la manca de personal? I no és trist també,  que des de l’oposició (el PSC per a ser concrets) en unes declaracions al mateix El Punt o al Diari de Girona, hagin fet referència a si cal que els residents estiguin representats a la Fundació Palafrugell Gent Gran, i no hagin fet unes declaracions fent costat a les persones sobretot de la tercera i  les de la segona (part) planta, que pateixen la manca de personal per atendre els residents amb necessitat d’assistència permanent?

No és trist, d’altra banda, haver de dedicar ratlles i ratlles a una situació que mai de la vida s’hauria d’haver produït?