Sota la buguenvíl·lia

Primer de tot, un record per a l’Andreu Navarro, un músic que va morir l’any 2006, als 57 anys. Era una persona que mantenia una molt bona relació i amistat amb en Càstor, tal i com ja ha quedat palès en el capítol anterior i, d’altra banda,  estava molt vinculat al món associatiu de Ripollet (on va viure els seus darrers vint anys) i Moncada i Reixac, el seu poble natal. Va ser membre molt actiu, juntament amb la seva dona, la Maria Àngels Teruel, amb l’Agrupament Escolta Mare de Déu del Turó de Montcada i Reixac. Més endavant,  es va integrar al grup d’havaneres  l’Espingari (fundat per en Joan Perearnau) i va desenvolupar una important tasca dins la solidaritat, especialment amb Cuba. Sempre treballant plegats en tasques humanitàries amb la  Maria Àngels, fa deu anys,  juntament amb en Josep Maria Vilardell, va fundar Fòrum Solidari, del qual Vilardell des del primer dia que n’és el president. Val a dir que Navarro,  entre altres participacions i col·laboracions, sempre de caire humanitari, social,  i/o d’esbarjo cultural, també va ser delegat del Casal Català a l’Havana. L’Andreu Navarro, una persona amb un cor molt gran i que, igualment com ho va ser en Càstor i el mestre Sirés, una excel·lent persona que no tenia mai un no per a ningú.

De fet, la creació de Fòrum Solidari es va regir seguint el projecte humanitari iniciat pel pare Liñan, un sacerdot escolapi nascut a Balaguer el 1922 que, en jubilar-se, es va establir a Cuba per portar a terme tasques humanitàries i donar classes de català al Casal Català, entre altres coses. Un Casal Català, el de l’Havana, que va ser fundat l’any 1840 per a reproduir allà el que era la societat catalana. Però què és Fòrum Solidari, aquesta entitat a la qual tan vinculat hi va estar en Càstor?

De manera resumida, a primers del mes de març passat, la Maria Àngels Teruel així m’ho explicava:  “Som una ONG petita nascuda fa més de deu anys, que no tenim la difusió que poden tenir altres de més grans. Llavors, per poder cobrir les necessitats i portar a terme la vessant humanitària, ens hem d’espavilar constantment.”

Aquest haver-se d’espavilar constantment a què feia referència la Maria Àngels, és per a poder rebre ajudes puntuals en forma de diners i/o medicaments, material sanitari… que fan arribar a persones amb problemes que cal resoldre amb urgència. Amb tot, des de Fòrum Solidari assenyalen que a Cuba: “Tenim un grup de cooperants, bàsicament vinculats a Càritas, que ens ajuden a portar a bon fi el nostre objectiu, controlant l’evolució dels nens inclosos en el projecte i administrant curosament els ajuts que enviem.”

Però l’activitat de Fòrum Solidari també està implicada i “abasta totes les que es realitzen als Casals catalans de Cuba, en temes tan diversos com: Esbarts, corals infantils i d’adults, grups de teatre, conferències, exposicions, publicacions diverses, monogràfics diversos, tallers i trobades de puntaires, festes tradicionals de Catalunya (Reis, Sant Jordi, Dia del llibre, Caga Tió,  Castanyada…); també donem suport a les Jornades de Cultura Catalana, que es realitzen dues vegades l’any, a l’abril – coincidint amb la Setmana de Sant Jordi i la Verge de Montserrat- i al novembre, amb el Festival d’Havaneres de l’Havana“, expliquen des de Fòrum Solidari.

Foto 1: L’Andreu Navarro amb la seva esposa, la Maria Ângels Teruel (Arxiu Navarro-Teruel) / i 2: En Càstor, fent classe de guitarra a un nen, allà al Casal Català de l’Havana (Arxiu Neus Martínez).

Proper i últim capítol (VIII): “Allá en la Habana…”