De Mont-ras al Parlament de Catalunya. Begonya Montalbán, una parlamentària de prop i propera
5 juny 2011 per Josep Bofill Blanc
Dimecres proppassat una representació de la Fundació Josep Pallach, nascuda -i amb seu- a Palafrugell, sobre la qual aprofundirem ben aviat, ens vam reunir amb la consellera d’Ensenyament, l’Irene Rigau. Em permeto aprofitar l’avinantesa per assenyalar que a mi, particularment, m’agradava més quan la conselleria es deia d’Educació. I matiso de manera resumida: potser perquè semblava que s’acostava més a la filosofia per la qual sempre més he lluitat i més he defensat: l’ensenyament d’ensenyar-educar. Però en fi, són matisos que ara, avui, no toca engrunar.
El cas és que després d’un temps de tenir prevista la reunió amb la consellera, finalment es va poder portar a terme gràcies a l’habilitat i saber fer de la jove parlamentària baixempordanesa, Begonya Montalbán, que des del primer dia va creure en la tasca transversal de la Fundació i ens està ajudant sobretot en el sentit de poder-nos reunir amb diferents caps de la Generalitat. La trobada prevista amb la consellera Rigau va ser possible en una pausa de la sessió parlamentària al Parlament de Catalunya. La reunió, d’una hora de durada, va ser prou encoratjadora donada la sensibilitat mostrada per la mestra de Banyoles llicenciada en psicologia, inspectora d’ensenyament i professora universitària, avui consellera d’Ensenyament, vers el projecte presentat. Dit això, afegir que a més a més va ser tota una experiència, en el nostre temps de “lleure”, poder aprofitar el viatge per ser testimonis presencials de molt bona part de la sessió parlamentària de la qual potser algun dia en puc recordar alguns moments. Però ara, voldria centrar-me en la Begonya Montalbán.
Fer feina des de la modèstia, des de la humilitat
La Begonya és una noia de trenta set anys (Mont-ras, 1974), llicenciada en farmàcia per la Universitat de Pamplona el 1998 i, des del mes de novembre de l’any passat és diputada per CiU, circumscripció electoral de Girona, al Parlament de Catalunya.
Es pot dir que, mica en mica, amb modèstia i humilitat, la Begonya va complint els seus somnis de quan era una nena molt tímida. I és que a més de ser una xiqueta que va jugar molt a nines, quan acompanyava la seva mare i entraven en una farmàcia, sempre aprofitava per dir-li que li agradava aquella olor i que de gran, volia ser farmacèutica. Avui, la Begonya té dos establiments de parafàrmacia; un a Palafrugell, i un altra a Palamós. Pel que fa a la vesant política, el seu pare, Manel Montalbán, ha estat 23 anys a l’Ajuntament de Mont-ras, dels quals 14 n’ha estat l’alcalde, i no és gens estrany que la Begonya hagi heretat aquesta afició-vocació atès que a casa seva sempre s’ha respirat l’ambient de servei sobretot en la política municipal. Avui, la Begonya és diputada al Parlament de Catalunya, i la setmana vinent, si res no diu el contrari a última hora, entrtarà com a regidora a l’equip de govern de l’Ajuntament de Palafrugell.
Sensibilitzada i participativa en tasques socials, val a dir que ja de ben petita la Begonya Montalbán mostrava diverses inquietuds i també va mostrar bona predisposició pels estudis musicals atès que li agrada molt la música. Per això, no és gens estrany que tot i les interrupcions musicals en el decurs dels anys universitaris, els seus estudis de piano arriben fins a primer de grau mitjà. Posats en la part musical, afegir que la Begonya va formar part de la primera promoció de cantaires de la coral infantil Els Virolets (1983) i posteriorment va passar a la coral dels grans, Nit de Juny. Ambdues, corals de Palafrugell. Per tot plegat, no és gens estrany que sovint escolti música i necessiti la música en la seva vida. D’altra banda, a més de jugar a nines, la Begonya sempre volia jugar fent veure que feia alguna cosa que la relacionava a tractar amb la gent. Tot i la seva timidesa, procurava relacionar-se amb les persones perquè creu en les persones. La seva preparació i educació, amb el pas del temps, ha possibilitat que els seus somnis es fessin realitat. La música, la continua portant a dins; i la seva feina, amb vocació de servei tant des de la parafarmàcia com des de la vesant política, li permet tractar i relacionar-se amb moltes persones.
La parlamentària de Mont-ras
Dimecres passat, al Parlament de Catalunya, davant nostra ja no teníem aquella nena que li agradava tant jugar a nines, ni que aprofita tots els moments que pot per escoltar música, ni aquella nena tímida… Teníem a la parlamentària Begonya Montalbán Vilas, de la circumscripció electoral de Girona que es desfeia en explicacions i atencions, i ens ensenyava totes les sales i racons del Parlament de Catalunya. Abans de la trobada amb la consellera Rigau, la Begonya ens va ensenyar el seu espai de treball, lloc on atén persones o despatx en el qual es prepara els temes que tractaran en les comissions de les quals és membre: Salut; Peticions; Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i secretària de la comissió de Cooperació i Solidaritat. El cas és que en sortir del despatx, mentre la resta de companys ja entraven a la sala on ens vam reunir amb la consellera, vaig demanar a la Begonya per fer-li unes fotos allà al despatx. Són per a l’arxiu del diari, li vaig dir… Però en realitat, a mi ja em rondava pel cap dedicar-li unes ratlles, sota la buguenvíl·lia. Per això, al mateix temps, li vaig fer algunes preguntes… La timidesa, en entrar en política, la deus haver deixat a Mont-ras i deus ser més agosarada, per fer front als debats de les comissions de les quals n’ets membre, a l’hora de defensar i/o consensuar temes… La seva resposta, pronunciada amb l’amable modèstia que la caracteritza, va ser: “Bé, aquesta timidesa potser la converteixes més en prudència, política. Però a vegades has de fer el cor fort, i tirar endavant“. Així de senzill, però potser s’entenen moltes coses, no? Aprofito la ocasió per demanar-li pel seu futur en el món de la política, i la Begonya em diu: “Tinc molt clar que la meva vida professional són els meus negocis, i la política és passatgera. Ara bé, mentre estigui en política treballaré de valent i intentaré fer-ho el millor que sàpiga. “ Aquesta visió que practica, potser és el que li permet desenvolupar la seva participació en la política més en la vessant de servei que no pas cap a la part mal entesa que tenen alguns polítics de preocupar-se més per les quotes de poder. Tot plegat, aquesta manera de fer, aquesta manera de ser de la Begonya, fa que aquesta vocació de servei els ciutadans la sapiguem apreciar i reconèixer. Serà, d’altra banda, que amb persones joves com la Begonya, es comença a intuir una nova generació que regenerarà la malmesa classe política i algun dia s’aconseguirà que l’abstenció no sigui la “candidatura” més votada?
I finalment, permeteu-me que ho digui: espero que les noves generacions a més d’estar preparades per portar les regnes del nostre País i amb molt bona predisposició per fer la feina parlamentària, facin possible, com fa la Begonya, que els ciutadans puguem veure i trobar més propera la Generalitat de Catalunya.