Sota la buguenvíl·lia

En l’últim text que vaig escriure ara fa quatre anys i mig en aquest bloc Sota la buguenvíl·lia del diari digital de El Punt, m’emmerdissava (Pluja neta bassals bruts, de mossèn Ballarín) en fer alguna valoració propera sobre les eleccions municipals que s’havien de celebrar en aquell llavors. I resulta que, es dóna la casualitat, em torno trobar picant lletres al teclat de l’ordinador quan a la cantonada ja hi ha les que han de rellevar (o no) totes (o algunes) d’aquelles persones que es van presentar per ser escollides i entrar al seu Consistori corresponent.

Mentre aquelles persones deuen haver intentat passar aquests quaranta vuit mesos fent el que “podien-sabien”, un servidor ha restat en una pausa “estival perllongada” pel que fa a posar negre sobre blanc aquí, Sota la buguenvíl·lia, el que em venia de gust exposar i compartir, per si és que a algú li venia de gust llegir-ho. El cas és que em retrobo amb un espai digital que em va ser familiar durant quatre anys (del setembre del 2010 a l’agost del 2014) que havia deixat aparcat per diferents motius. Segurament hi havia el de mandra i també el pensar que no tenia res a dir o bé que hi havia d’altres maneres de comunicar-me. Ara, en aquest retorn, que no sé si tindrà continuïtat, no és que estigui en la pretensió de poder dir quelcom, només que m’he trobat davant l’ordinador i… aquí estic.

També cal cosiderar que, de ben segur, aquell cuc que em feia estar al peu del canó Sota la buguenvíl·lia digital, encara es belluga de quan en quan a l’hora de procurar tot allò que es pot derivar dels sinònims de la comunicació a través de la paraula escrita i pública. Amb tot, he de dir que en el decurs d’aquesta llarga pausa “bloquera”, les inquietuds han continuat, i continuen, en la meua jubilació professional, fent de les seves de manera diferent. Doncs encara que m’han fet decantar cap a altres moviments, potser, si és que tinc la constància de continuar Sota la buguenvíl·lia versió digital novament, probablement em sortiran reflexions, consideracions o lectures, en definitiva, de diferents situacions viscudes ahir, abans d’ahir o de les que poden venir. La veritat és que tots tenim el dret a evolucionar o decantar-nos, encara que només sigui de manera puntual i no ens en adonem, en el que és el nostre interès per qüestions artístiques, morals o intel·lectuals. D’altra banda, viure el voluntariat solidari de ben a prop, és una perspectiva d’una realitat que existeix però que sovint passa de puntetes o no és reconeguda tal i com seria de calaix fer. Són moltes les persones, en moltes ocasions anònimes, que dediquen temps del seu temps a ajudar en diferents tasques a persones que ho necessiten o causes que s’ho valen. De tota manera, el voluntari tampoc n’és perquè se li reconegui el seu servei ja que si realment és voluntari, no n’espera res a canvi. Bé, si, una cosa molt important: haver sigut útil en allò que el seu cor li demana ajudar.

Tot plegat, potser, per venir a dir que, igual com mossèn Ballarín, sense voler, m’he emmerdissat en posar en un mateix primer (?) bloc segona època, els voluntaris que es presenten en unes eleccions municipals i els altres voluntaris que, sent del poble, sense fer remor, treballen amb el poble i pel poble.

Diuen que les comparacions són maneres d’explicar les diferencies entre dues o varies coses. No he pas volgut comparar ni posar en un mateix sac algunes maneres d’entendre el voluntariat. No obstant, cal aclarir que en entrar en el camp de la política, i concreto: municipal, a part que ningú obliga aquelles persones que s’hi presenten, algunes, llavors passen a tenir-ne una remuneració a vegades per “responsabilitats” a les quals ni tan sols compareixen. Per això només existeix, en aquests casos, la llibertat (voluntat, voluntariat) de presentar-se però en masses ocasions, (repeteixo) alguns casos, malauradament, fent ús d’allò que se’n diu (per dir alguna cosa) “qui dies passa, anys empeny”. I als voluntaris de veritat no els agrada pas escalfar cadira i prou. Perquè per això són, i fan, de voluntaris.

Potser algun dia, si recupero la constància “bloquera”, intentaré, des de la meua modèstia, endinsar-me en el món del voluntariat.