Sota la buguenvíl·lia

El diumenge 07.04.2019 Palafrugell festejava la seua 35èna edició consecutiva de la Festa de l’Esport. I dic consecutiva, perquè en el meu record, tot i que queda molt llunyà, a la sala de ball del Fraternal ja s’hi havia celebrat la Nit de l’Esport. Era l’equivalència, salvant les distàncies tant pel que fa a la situació del moment com l’embolcall en el qual es desenvolupava una nit que es dedicava a l’esport. I és que primordialment era qüestió de ballar al so que tocaven reconegudes orquestres del moment, atès la part esportiva aviat estava enllestida. Només solia haver-hi representants del futbol i segurament en algunes ocasions hoquei sobre patins i/o bàsquet. Ah!, si, també es triava el personatge “taronja” (pel més simpàtic) i el “llimona” (pel que no queia tant bé, pel motiu que sigui. Sempre, dins l’àmbit de l’esport, és clar). I ho dic en masculí perquè en aquells anys de la meitat, finals de 1960, era la “normalitat” esportiva. Anys després, no sé quan, ni perquè, la Nit de l’Esport es va deixar de fer. Sortosament en fa trenta cinc que s’ha reprès, convertint-se en la Festa de l’Esport. I que sigui per a molts anys.

El cas és que molt ha plogut des de llavors, d’aquella dècada de 1960, sobretot.  I sortosament, moltes coses han canviat i evolucionat de manera positiva. Amb tot, encara cal seguir eixamplant moltes mirades i conceptes. I també, ja que parlo de mirades del present per encarar el futur, m’agradaria aportar un suggeriment a l’Ajuntament de Palafrugell/Àrea d’Esports, fent referència al passat. He vist que en el web de l’Ajuntament, si es busca Estadi Municipal Josep Pla Arbonès, hi ha un resum de les dades tècniques de la instal·lació esportiva així com els horaris. Molt bé. Però no hi seria pas de més que s’hi afegís una pinzellada de quan es va crear aquest estadi i el perquè i quines persones van ser peça clau per fer-lo realitat. Molt probablement la major part dels esportistes que fan ús del recinte esportiu no en tenen ni idea de qui era Josep Pla Arbonès (conegut per en Pla de la Llagosta) i per tant, no hi estaria de més afegir-hi quatre ratlles.

Però bé en el que em volia centrar quan m’he posat davant l’ordinador, set dies després de la celebració de la 35èna edició de la Festa de l’Esport de Palafrugell, era en l’Oncotrail i el perquè l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Palafrugell ha volgut fer-li un reconeixement. Doncs bé, va ser una mena d’homenatge públic cap a una organització compartida entre Fundació Oncolliga Girona, Agrupació Excursionista Palafrugell i Club Atlètic Palafrugell. En representació de cadascuna de les entitats hi van recollir la placa commemorativa en Lluís Comet per la Fundació Oncolliga Girona, en Jordi Alsina per l’Agrupació Excursionista Palafrugell i en Xavier García, pel Club Atlètic Palafrugell. Val a dir, d’altra banda, que aquestes tres persones van ser les iniciadores d’aquesta prova esportiva solidària quina primera edició es va portar a terme el 2013 amb la participació de 45 equips i amb una recaptació final de 57.850 euros. L’objectiu per a la 4ta edició, el 2016, era arribar als cent equip i aconseguir una recaptació de cent mil euros. No obstant novament es superaven les expectatives atès que finalment el nombre d’equips participants va ser de 138, i la recaptació en forma de donatius va arribar als 173.802 euros. Dos anys després, en aquest proppassat octubre del 2018, la participació va arribar als 234 equips. Això vol dir que el nombre de corredors es va apropar als dos mil i que la recaptació va pujar a 288.472 euros. Unes xifres inimaginables que ni els més atrevits havien somiat  en les seues previsions inicials.

Des de la seva primera edició l’any 2013, l’Oncotrail ha recollit un total de 912.373 euros.

Tot plegat es va començar a gestar l’any 2010 quan en Lluís Comet estava assegut en una de les butaques de l’ICO del Trueta fent tractament de quimioteràpia.

L’encoratjament i suport de l’Oncolliga Girona, i la important tasca i predisposició de l’Agrupació Excursionista Palafrugell i Club Atlètic Palafrugell van ser, i en són, la peça clau.

L’itinerari de l’Oncotrail és circular i transcorre per paratges vorejant el mar, a vegades, però altres, passa pel bell mig de les Gavarres,  amb sortida i arribada a Palafrugell. És una prova que no forma part de cap circuit de competició esportiva. La finalitat és una altra i ben clara: recaptar fons per ajudar a la qualitat de vida del malalt de càncer i per tant, no hauria de passar de moda. Tot i que s’han fet molts avenços en la investigació i tractament contra el càncer, encara cal mantenir l’esperit que va impulsar aquella iniciativa que va idear en Lluís Comet l’any 2010 quan estava fent tractament de quimioteràpia incòmodament assegut en una de les butaques de l’ICO del Trueta. Eren unes butaques molt incomodes per estar-hi hores ja que hi ha tractaments llargs. I a més, no hi havia res per distreure’t explica Lluis Comet. Fa gairebé ja un any i mig que en una entrevista que vaig fer a l’ideòleg de l’Oncotrail pel diari El PuntAvui, li deia que mentre feia les sessions de quimioteràpia podia llegir…  i ell, em va respondre: Sí, però vaig preferir, el primer dia, anar-hi amb un ordinador portàtil. Va resultar, però, que la bateria es va acabar i en demanar per endollar-lo al corrent em van dir que si es connectava l’ordinador m’havien de desendollar la màquina a la qual estava connectat. A partir d’aquí, entre una cosa i l’altra em vaig dir que s’havia de fer quelcom per millorar situacions com aquella, pensant en la importància de la qualitat de vida del malalt de càncer, en aquest cas. Al cap de dos anys i mig naixia l’Oncotrail i és que de tot això ja en fa nou anys perquè abans de celebrar-se la primera edició, el 12 i 13 d’octubre del 2013, vam estar dos anys treballant de valent preparant-ho recorda en Lluís Comet.

De llavors ençà, o sigui ara ja fa sis anys, l’Oncotrail no ha parat de créixer en tots sentits. I en conseqüència, la Fundació Oncolliga Girona. És fàcil, doncs, veure que els serveis d’atenció en ajuda a la qualitat de vida del malalt de càncer que l’entitat pot oferir amb la contractació de professionals especialitzats com ara psicòlegs o fisioterapeutes, s’hagin multiplicat. Com també ha possibilitat les donacions per a investigació o projectes concrets: dotar d’elements i/o mobiliari bàsic les zones oncològiques  dels hospitals de les comarques gironines per cobrir les necessitats a les quals l’administració no arriba.

Sense els participants -els diners es recapten a través de les aportacions solidàries dels equips, que han de fer un donatiu mínim de 1.000 euros per poder-hi participar- l’Oncotrail no seria possible. Però cal tenir molt present el voluntariat. Si ja el principal actiu amb el qual compta la Fundació Oncolliga Girona són els voluntaris, val a dir que així mateix aquesta prova esportiva solidària de referència que és l’Oncotrail el voluntariat també n’és peça imprescindible. En el seu ideari, l’Oncotrail explica que és una cursa solidària de 100 km per equips que té com a finalitat recaptar fons per millorar les condicions de vida dels malalts de càncer de les comarques gironines i els seus familiars.  I també destaca que una de les característiques que fan d’aquesta prova un esdeveniment esportiu i solidari únic és que l’organització va íntegrament a càrrec de voluntaris, prop de 600 entre avituallaments i logística, fisioterapeutes, podòlegs, serveis sanitaris i forestals.

Per tot plegat, en aquest reconeixement esportiu solidari merescut a l’Oncotrail, es fa més palès que mai el treball en equip. Per a molts anys!