La importància del(s) mestre(s) i la importància d’aprendre dels campions
28 octubre 2019 per Josep Bofill Blanc
Des de fa cinc mesos que tinc un deute pendent “Sota la buguenvíl·lia”. I és que en l’última “aparició” escrita del 13 de maig vaig dir que aniria comentant, per talls, la xerrada radiofònica que vaig mantenir tres dies abans amb el psicòleg (i moltes coses més) Pep Marí. Bé, el cas és que no m’hi havia tornat a posar per tal de complir el que havia anunciat faria. Amb tot, com diuen que val més tard que mai, procuraré deixar-ne constància mica en mica, d’ara en endavant. Perquè la veritat, val la pena escoltar els raonaments, exposicions, valoracions i reconeixements d’en Pep Marí i Cortés.
En l’acte de comiat a Jordi Muxach (24.10.2019), en escoltar les diferents emotives paraules de diverses persones que van viure molt a prop seu, em va refermar la convicció que en tenia de la persona i del personatge. Mestre, va ser una de les definicions o qualificacions que va sovintejar. Així com la de campió de campions (compartit amb els seus gossos en moltes ocasions. Sobretot amb la mítica Coloma ).
Com és que he començat parlant del psicòleg Pep Marí i en el següent paràgraf me’n he anat cap el pastor de l’Estartit, Jordi Muxach? Perquè tot vivint aquell adéu a Muxach, entre paraules, emocions, vídeos i el munt de persones que s’hi van aplegar, em van venir al cap moltes coses que lligaven amb l’entrevista que vaig fer i viure amb en Pep Marí. D’aquí la idea d’intentar relacionar el que en un moment havia vist clar: la importància del(s) mestre(s) i la importància d’aprendre dels campions. Però també la importància de les emocions i reconeixement. En el recordatori d’en Jordi Muxach i Pagès que se’ns va fer a mans en l’acte de comiat, hi deia: “Morir quan s’ha deixat una petjada ben impresa en el llibre del record, no és perdre l’alè ni la mirada: és continuar vivint després de la mort”.
A mi em sembla que seguint, per ordre, qui vulgui fer-ho, el que va venint, pot ajudar a entendre el que potser no sé, o sabria explicar amb paraules.
Per això avui primer de tot poso un tall que fa referència al(s) mestre(s) de l’entrevista d’en Pep Marí. I més a un mestre, o dos, en concret per un fet que va passar quan ell (Pep Marí) feia primer d’EGB al col·legi Garbí (Prats de la Carrera) de Palafrugell o quan va haver de decidir realment “què volia ser quan fos gran”. Tot plegat, amb els matisos corresponents i el seu talent, va ser l’inici d’un canvi evolutiu molt positiu. En aquest tall que qui ho vulgui podrà escoltar “clicant” on queda assenyalat, també hi trobarà unes referències a “la importància d’aprendre dels campions”.
En Pep Marí en aquest tall de l’entrevista que li vaig fer el 10 de maig d’aquest 2019 deixa constància de la seua sensibilitat, habilitat i també que és persona agraïda. Tampoc no hi falten frases de gran contingut com per exemple “La virtut que més diferencia un bon professional és la valentia” que amplia amb “La teua valentia ha estat la meua seguretat”. I tot plegat no només es pot escoltar a partir dels matisos dels tons de veu, sinó també val la pena de veure la espontaneitat de la gesticulació o la mirada o deixant-se anar sense cap mena de control de les emocions.
I d’en Jordi Muxach i Pagès (L’Estartit 1958-2019) com ja en vaig explicar algunes coses (veure http://blogs.elpunt.cat/josepbofill/2010/11/24/i-diumenge-el-premi-de-la-coloma/) a part que en aquests últims dies s’en ha recuperat la seua trajectòria, com a introducció als videos només hi posaré unes paraules acompanyades d’alguna fotografia. Son uns videos que estan a youtube i que podreu veure (qui vulgui fer-ho) clicant en el lloc assenyalat. Són un molt bon resum per copsar el tarannà d’aquesta senzilla persona que ha deixat petjada fent palès que era més que un pastor. Un mestre, tal i com en diverses de les intervencions que es van produir en l’acte de comiat del dijous 24.10.2019 (quan escric aquestes ratlles 28 d’octubre del 2019) a l’auditori del Museu de la Mediterrània de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, referides a Jordi Muxach. I és que tot plegat, com he escrit ratlles amunt, resumeix la importància del mestre i la importància d’aprendre dels campions tal i com explica en Pep Marí i tal i com ha deixat palès en Jordi Muxach.
Jordi Muxach amb la gossa d’atura Coloma, campiona de campions en els concursos d’arreu del món. Aquesta foto la vaig fer el 1999. Havia anat a ca seua per fer una entrevista en Jordi, però a més a més d’atendra’m correctament com sempre, em va obsequiar amb una exhibició particular amb la Coloma. Una gossa que en aquell llavors ja estava jubilada de les competicions i només treballava en les feines de la finca. La Coloma va morir quatre anys després per problemes cardíacs.
En aquesta fotografia es veu en Jordi amb la gossa Dària. Els hi vaig fer l’any 2006.
En aquest primer vídeo que ve a continuació podreu veure que l’obre la carismàtica i inoblidable Coloma. I després intervé la Dària. Sempre, a les ordres i conducció de Jordi Muxach.
Aquesta fotografia ens la va fer un amic el proppassat 24 de setembre. Un mes menys dos dies abans que morís en Jordi. A la foto se’l pot veure amb el gos Excalibur que és el que intervé en aquest següent vídeo.
Per qui vulgui: al web www.muxach.com/jordi-muxach hi podreu trobar molta informació que us ajudarà a saber-ne més coses de la seua trajectòria.
Una abraçada, Jordi. Avui has compartit espai amb una persona, en Pep Marí, que sap explicar, valorar i demostrar molt bé la importància de ser i fer de mestre i la importància d’aprendre dels campions.