He buscat en una estrella un somni…
9 abril 2012 per Manel Ferrer
Quan llegim el tĂtol d’aquesta columna digital, sens dubte ens fara donar-li ritme amb la fantĂ stica cançó d’Amelie, sĂ, però podem anar mĂ©s enllĂ i trobar-li un sentit.
Però que es el sentit? Doncs no es res mĂ©s que l’ importĂ ncia que li volguem donar a les coses, materials o immaterials, l’amor o el desamor, l’amistat o l’enemistat, l’estima o l’odi. Aquests factors son com la pestanyeta de registre ‘Hombre o mujer‘ em d’escollir una, però es clar, desprĂ©s podem modificar-ho.
I es que els nostres sentiments sempre aniran lligats a la nostre manera de viure les coses, indiferentment de si el que fem estigui bé de cara a la galeria o no.
Però qui te l’autoritat per a dir-nos si el que fem esta bĂ© o no? Doncs jo diria que ningĂş, i es per aquest motiu que com diu en Miquel Abras ‘De vida nomĂ©s n’hi ha una’ i lògicament l’hem de viure.
De nosaltres dependrĂ Â ser feliços, però malgrat costi acceptar-ho, dels altres necessitarem un ‘okei’ si es que volem compartir els nostres sentiments i fer coses plegats com compartir crispetes, el boli vermell de l’estoig de l’altre o la goma aquella de la butxaca petita de la teva maleta que esta gastada per tots cantons, però que malgrat tot no t’importa compartir amb aquella persona que tant especial es per a tu. 🙂