La columna digital

Molts cops quan em pregunten què és per a mi el periodisme, m’hi paro a pensar i em surten dos bombolletes, una que se’m envà cap al cantó més showman representant per JJ Vàzquez i els seus compis de canal, mentre que l’altre bombolleta em situa en un context més sentit i que sempre cerca allò que a un li agradaria veure quan esta assegut al sofà de casa, però sense la necessitat de posar-se a cridar i aconseguint entretenir-se igual.

I malgrat el primer em desperta interès amb la Esteban menjant-se un pollastre amb patates i esquitxant el micròfon,  no va més enllà de una diversió com a espectador, però quan penso en el meu futur em situo amb els professionals, amb aquells que entreguen tot el seu temps a la seva feina i que sempre tindran un si per aquella persona que fins ara no coneixien però que ara volen conèixer, ja que saben que darrera de cadascú s’amaga la peculiaritat de la notícia.

Una notícia que quan la tenen, la donen sense més, no cerquen el morbo de l’espera i tampoc fer mal a segons per tal de posar-se una medalla i que si mai tenen una medalla es per la feina feta i per l’efecte que els hi agafen les persones. I aquests periodistes tenen nom i bé que els conec, en son molts, però per a mi es poden representar en dues persones, Tomàs Molina, el home del temps ara també convertit en home xarxes socials, i ella, la Mònica Terribas, sense Facebook ni Twitter però amb unes habilitats socials impecables, amable i sense pudor a rebre en el seu despatx a qualsevol persona que ho necessiti, propera, rigorosa, però a l’hora amb un cinquè sentit, el de tocar de peus a terra, i que encara que a tots us ho sembli no tothom el te.

Però no sempre totes les notícies que rebem ens agraden i no perquè siguin bones o dolentes, simplement perquè no les podem entendre. Un exemple? Doncs un canvi en un equip directiu el qual ha aconseguit demostrar lideratge, bones maneres i bona qualitat, que en temps de crisis ben difícil que és. I canviar-ho per a que? Doncs per motius ben pocs relacionats al terreny més estrictament professional.

Però sabeu què? No em preocupa gens, ja que se que ella aquesta estrella que brilla i que fins ara iluminava el logo de TV3, ben aviat il·luminarà amb una nova feina, que farà que el periodisme del nostre país segueixi creixent i guanyant punts com si de una tombola es tractés.

Molta sort Mònica.