Quan diem que el funcionament de una xarxa social es senzill ens enganyem. El cert es que es senzill el funcionament teòric de la xarxa, però la cosa es complica quan ho passem a la prà ctica. I perquè?
Doncs perquè ens em acostumat a cercar un morbo especial a una xarxa social en concret, el Twitter i la cosa consisteix en aconseguir que els personatges famosos o coneguts per algun motiu, ja sigui per haver sortit en un reality parlant amb un coco o ensenyant panxulina en un programa que per molt que ho intentis no li trobarà s cap tipus de lògica.
Però el problema no es aquest, que també, sinó que el problema esta en quan intentem cercar resposta a per a que volem que els famosos ens segueixin a Twitter. Per a que llegeixin el que diem? Per a ser més xaxis que ningú o per aixà augmentar les possibilitats de que ens donin resposta a preguntes que els hi fem?
I clar, aquà esta la trampa. Ells demanen que els segueixi tothom, per aixà poder dir ‘Ya somos 300.000!, gracias a todos, os quiero!’. Que ens estimen? Perquè? Si no ens coneixen! I si fos aixÃ, perquè no ens segueixen ells a nosaltres també? Doncs no ho se.
I el que es més fort, perquè no responen als tuits que els hi fem? A cas no fan servir el mateix alfabet que nosaltres? O es que no queda de ‘popus’ respondre?
Fem un ‘log-in’ tots durant una estona i reflexionem? No som tots persones? I no ens em registrat tots iguals a la xarxa? Doncs perquè existeixen statuts en aquests 140 carà cters?
No ho se si això arribarà a tothom, però la intenció es aquesta…
Ah! I no deixeu de seguir-me! Que jo si que us torbo el follow! 😉
