La columna digital

De petits a tots ens diuen que no parlem mai en desconeguts, perquè ens poden fer mal, perquè no els coneixem i sobretot sobretot que mai els hi expliquem coses personals.

Aquesta reacció es molt normal, i es la que ve per defecte, com quan compres un mòbil, la melodia de trucada que et ve el ring ring ring? Doncs igual.

Però veritablement em de ser tant rotunds a l’hora de dir això? Mai mai em de dirigir paraula a algú que no coneixem? Doncs aquí es on ens equivoquem. I ara entendreu perquè.

Dijous passat quan anava de camí a la meva feina de Onda Cero per les Rambles, a part de molta gent menjant gelats i parlant pel mòbil, un nen petit plorant, i el que en un principi semblava un nen enfadat no ho era, era un infant que havia perdut els seus pares i que era incapaç de trobar-los per enlloc. Llavors la meva reacció va ser apropar-m’hi, possar-me a la seva altura i preguntar-li que li passava, però ell no em responia. I llavors vaig entendre perquè, perquè ell ja havia après la lliçó de no parlar amb els desconeguts.

Al final, amb una galeta de xocolata vaig aconseguir que m’acompanyes de la mà fins a la policia de Plaça Catalunya, allà si que van aconseguir que parles i al dia següent vaig rebre un SMS notificant-me de la arribada del nen amb la seva família de nou.

Per tant, em de ser prudents amb el que ensenyem i marcar els ítems i excepcions necessaris per a poder sobreviure en una situació d’emergència! 🙂