La columna digital

Fa uns anys quan tothom va descobrir el Facebook va ser una passada l’impacte que va tenir, vam passar tots de tenir Messenger, que per cert, qui se’n recorda? a tenir una xarxa social on podíem parlar amb tots els nostres amics, conèixer gent nova i el que es més fort penjar fotos i que tothom les veies hi afegís comentaris i a sobre si aquesta la consideraven una foto mínimament bonica podien clicar a un botó que posava “me gusta” i ser ja lo més.

Si parlo en passat del botó “me gusta” es perquè amb el temps ha anat perdent simbolisme, seria una mica l’efecte com High School Musical, que quan va sortir era lo més, però ara els membres del grup segueixen existint però poca gent, o ningú els hi fa cas, doncs amb el botonet del dit fent “okey” passa el mateix.

Serà potser que ens em tornat en els Risto Mejide de la xarxa i que no considerem totes les fotos com bones i que per això no mereixen el nostre agrat o potser el problema es un altre i es on jo vaig…

No pot ser que ens haguem cansat de les mateixes fotos però amb diferents cares? estem farts de les típiques fotos en un mirall i amb el mòbil a la mà, o que me’n dieu de les fotos amb un piló de retocs i convertint-nos en usuaris premium de Photoshop només per a eliminar una piga de la foto o canviar-nos de manera “pegote” el color dels nostres ulls, només per a que quatre persones que passin per allà donin un “me gusta”. Com ens arrosseguem!

Però la depressió arriba quan un dia ens posem a ordenar el nostre ordinador i busquem les fotografies reals i només trobes les retocades perquè quan vàrem fer els canvis la vàrem sobreescriure… I es que quan diuen que a les xarxes hi han moltes mentides s’equivoquen, doncs hi han moltes realitats, però retocades! 😉