De la cultura de l’ aprendre i el poder de la imaginació

He llegit fa poc  A New Culture of Learning: Cultivating the Imagination for a World of Constant Change, escrit per dos professors de la University of Southern California Douglas Thomas and John Seely Brown. Comparteixo molts punts de coincidència amb el que se’ns diu, per això m’he decidit a fer-ne una entrada en aquest bloc. Els autors fan una reflexió interessant sobre la cultura de l’ aprendre, que no de l’ ensenyar, i de la necessitat de conrear la imaginació en un món en canvi constant. Així doncs, se’ns advoca per una cultura de l’ aprendre on el joc, la innovació i la imaginació es constitueixen com pedres angulars de l’aprenentatge.

En aquest context, es qüestiona clarament el paper del professor/a  que ha de veure redefinides les seves atribucions  per a moure’ ns d’ un model on el professor/a passa de ser expert/a en una àrea de coneixement particular a una altra model on esdevé expert/a en l’ habilitat de crear i configurar entorns d’ aprenentage en què  l’ estudiant/a per sí sol/a aprèn, descobreix, explora, juga i desenvolupa estratègies  no només d’ aprenenetatge sinó també de desenvolupament personal. D’ això se’n diu: student- directed learning i ja fa molt temps que en sentim parlar.

El fet de viure immersos en un món absolutament en canvi no ha de ser una amenaça sinó una oportunitat doncs aquesta incertesa constitueix una font de recursos il-limitats que han d’ estimul-lar I conrear la imaginació en la seva multiplicitat de facetes. Com ja deia Einstein, la imaginació és més important que el coneixement. En un món global i hiper-connectat, la  informació ja és al nostre abast, el repte és veure com utilitzem la nostra imaginació per a poder-ne fer un bon ús, i més en l’ ambit educatiu.  Comparteixo la idea de la imaginació com moneda de canvi, en un món tan complex, les oportunitats de innovació, imaginació i joc augmentaran i qui tingui més estratègies se’n sortirà millor. Així doncs, se’ns crea una visió de l’ aprenentatge del futur propera i possible que creix acompanyada i embolcallada per la tecnologia i la gent que en fa ús.  El resultat és una cultura en què el coneixement és fluid i canviant; en què allò personal creix  i millora en benefici del col-lectiu i on l’ habilitat de gestionar, negociar i participar en el món és governat pel joc de la imaginació. Diuen els autors: “Where imagination plays, learning happens”: On regna la imaginació, es produeix aprenentatge.