Aquesta setmana que acabem precisament no ha estat plagada de bones notícies. Mentre els nostres veïns i veïnes del món àrab es troben lluitant pels seus drets més elementals, hem vist com les xarxes socials, una vegada més, ens han permès l’ accés a una informació gens esbiaixada i certament prou dura, que fa que el cor se’ns faci petit en veure determinades imatges. A casa nostra, tanmateix, també patim tisorades de tot tipus i mesura. De moment, al País Valencià, després de 26 anys d’ emissió, ja no es pot veure TV3. Ens hem quedat #sensesenyal i sense més coses: sense llibertat d’informació, sense llibertat d’ expressió i sense un espai importantíssim de comunicació i divulgació en llengua catalana.
L’ altra retallada és la reducció preventiva del Departament d’ Ensenyament d’un 20% dels pressupostos dels centres i l’aturada del projecte eduCAT 1×1. Al llarg de la setmana s’ha escrit molt sobre la conveniència o no d’un programa tan ambiciós i polèmic alhora (personalment m’ agrada el to fresc i clar del resum que en feia avui en Jordi Roca o l’humor amb què Faro dibuixa una realitat que molts reconeixeríen com pròpia). En aquesta controvèrsia -però- hi ha molts punts de vista a tenir en compte: els dels professionals que han dissenyat, desenvolupat i fet el seguiment del projecte, els del professorat que s’hi ha vist involucrat, els de l’ estudiantat, les famílies, els centres educatius, la mateixa institució … i tothom té la seva petita part de raó. Potser si de bon començament s’hagués comptat amb aquest espectre d’ opinions, els resultats hauríen estat uns altres.
Com professional que es dedica a la docència universitària en l’ àmbit de la Tecnologia Educativa i tenint en compte tant els pros com els contres -que en són molts- se’m fa necessari reivindicar la presència de la tecnologia a les aules com un element que ha d’ afavorir la innovació, l’ èxit escolar i esdevenir alhora catalitzador de canvi i de progrés. Després de la tisorada necessàriament caldrà determinar un nou full de ruta i tenir clares les línies estratègiques bàsiques que han de marcar el camí a seguir. Caldrà copsar bé els senyals que emeten tots els agents involucrats per tal de poder avançar amb pas ferm. I aquí no hi podem badar, perquè ens ho juguem tot.