Avui, 8 de març, Dia Internacional de la Dona, també és el meu aniversari. 42 anys. Vaig néixer en bona data, sempre ho dic. La gent em felicita per ser dona i per que faig anys…I sempre aprofito aquesta data per reflexionar sobre la nostra realitat, la de les dones.
Fa gairebé 100 anys, els milers de dones que van participar en la primera celebració d’aquest dia, demandaven el dret a vot, l’accés a càrrecs públics, a l’ensenyament, a la fi de la discriminació en el treball, inclús demandaven el simple dret a treballar. Avui dia, totes aquestes demandes són una realitat per a la majoria de dones que vivim en països desenvolupats. Però, encara avui, al segle XXI, on la relació home-dona es va normalitzant, les dones encara cobrem de mitja un terç menys que els homes per fer la mateixa feina. A part del sou, també hem de lluitat per uns horaris ben difícils a l’hora de poder conciliar la vida laboral amb la vida familiar. Aquest és un repte que com a societat moderna hem d’afrontar. I cal fer-ho conjuntament amb les empreses i els governs. Avui llegint el diari he trobat una bona noticia sobre el tema, un pas més en el camí , “La UE es compromet a reduir la desigualtat de la dona”. Els Vint-i-set adopten un pacte per aconseguir la igualtat de gènere durant aquesta dècada (El Periodico 08/03/11). Una nova eina per seguir treballant i fer, del nostre, un país on la igualtat d’oportunitats i la justícia social siguin una realitat.