Dissabte, en motiu del Dia Internacional de conscienciació de l’Autisme, vaig assistir a l’acte que organitzava “Autisme la Garriga” i en que varem poder gaudir de la pel·lícula -documental Maria y yo. Una història real, amb personatges reals, d’un pare i la seva filla autista que amb humor, amb ironia i amb sinceritat ens ensenya com conviu una família amb aquesta discapacitat. La veritat és que és una pel·lícula amena, que defuig del dramatisme, combinada amb còmics de Miguel Gallardo (el pare), que troba en el dibuix la principal de via de comunicació amb la seva filla.
Val a dir que en certs moments de la pel·lícula no pots evitar aquell nus a la gola, quan tan el pare com la mare de la Maria parlen dels seus sentiments al descobrir l’autisme de la seva filla, els dubtes, les pors, el futur… I totes aquestes sensacions eren compartides amb famílies que viuen l’autisme en primera persona i que eren presents dissabte a l’auditori. Testimonis de com al principi se’t trenca la vida, i el llarg camí per recompondre-la. Persones que encara avui al recordar-ho se’ls neguen els ulls, i que han lluitat i han estat determinants per trobar recursos de tot tipus per a les persones amb trastorns de l’espectre autista i les seves famílies.
A la Garriga en tenim un clar exemple. El projecte “Autisme la Garriga” fou creat fa uns 35 anys i avui dia compta amb unes instal·lacions magnífiques, en un entorn modernista, en que es treballen totes les vessants relacionades amb els trastorns de l’espectre autista , sobretot els més severs. Val a dir que al voltant d’aquest projecte hi ha molta feina i us animo a que visiteu la seva web per a conèixer-ho http://www.autisme.com/autisme/index.html.
Dissabte, l’auditori de la Garriga era ple de gom a gom, cosa que personalment com a garriguenca em fa sentir orgullosa del poble que tenim.