La baixada del nombre de diputats de Convergència i Unió no ha pas de fer perdre de vista el fet essencial : sumant els vots obtinguts pels partits favorables a l’autodeterminació hom constata que una ampla majoria dels votants de la CAC s’ha decantat a favor de la consulta per l’Estat propi.
D’acord sobre el tema de la consulta, els partits catalans del Parlament dificilment es posaran d’acord sobre la gestió d’una crisis que va per llarg. Entre els eco-comunistes d’Iniciativa o de la CUP i els liberals de Convergència hi ha un abisme en el terreny social. A la llarga la fractura social resultant de les dificultats econòmiques i financeres i de la feblesa del govern pot fer que el referèndum d’autodeterminació no sigui ni possible ni desitjable.
A més tot fa pensar que l’Espanya Una Grande i Libre del Sr Rajoy posarà tots els entrebancs possibles per mor que la Comunitat Autonoma de Catalunya s’enfonsi encara més. L’Estat català és sense cap dubte el millor instrument per fer front a la crisis. La CAC el pitjor.
La conclusió : ara la consulta és possible, necessària i es pot guanyar. Més s’esperarà per a fer-la més difícil serà que s’organitzi i, si es fa, menys probabilitats hi haurà que es guanyi. És ara o mai..