« Je ferai ratifier la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires ». Era així com François Hollande, candidat a les eleccions presidencials franceses de l’avril passat, es comprometia explícitament a fer ratificar la Carta europea de les llengües. En el catàleg de les 60 promeses de campanya era la 56na. Recordem que la República francesa va signar la dita Carta en temps del govern Jospin . Però el Conseil constitutionnel va jutjar que la Carta era contrària a la Constitució i doncs va desestimar la llei de ratificació.
Estàvem doncs a l’espera de la revisió de la Llei fonamental de la Vna República per mor que l’Hollande pogués complir la seva promesa..
I bé no ! El President Hollande convoca el Congrès per a revisar la Constitució sobre altres disposicions que la que concerneix les llengües pròpies dels Catalans, dels Bascos, dels Bretons, dels Occitans, dels Flamencs, dels Corsos, dels Savoians i dels pobles d’ultra-mar. No hi haurà revisió de la Constitució que permeti la ratificació de la Carta. El pretext és que no hi hauria la majoria qualificada (3/5) del Congrès sobre aquest punt..
Aquest pam de nas presidencial ve acompanyat d’altres ofensives que mostren que els jacobinobonapartistes, és a dir la majoria de les capes dirigents de l’hexàgon, no s’han rendit. La mala bestia encara cueja. L’estúpid gall treu foc…per la cresta.
A Euzkadi-Nord el subprefecte vol impedir al municipi d’Hendaye el finançament de la construcció d’una ikastola (equivalent de les Bressoles allà) ; a Bretanya el ministeri de Justícia s’oposa a la realització de llibres de família bilingües ; a Alsàcia el Rector (mena de Governador civil regional per l’ensenyament) vol fer retrocedir el bilingüisme a un terç temps per l’alemany.
Aquesta contraofensiva l’intenten d’amagar amb una cortina de fum : estan constituint un « Comitè consultiu per la promoció de les llengües regionals i la pluralitat lingüística interna » (sic). En aquest Comitè « bidule » no hi entra cap especialista de la Carta… Com deia un dels llurs avant-passats, el Georges Clémenceau : « quan vull enterrar una qüestió m’inventi un comitè ! »
Avui més que mai, la resistència és a l’ordre del dia.