Referendum de petita autodeterminacio a Alsàcia

D’aqui dos dies, Diumenge 7 d’abril, els ciutadans d’Alsàcia tenen un referèndum. No pas per separar-se de França, no. Decidiran si volen o no que la Regió alsàcia tingui a més de les seves pròpies competències les dels dos « departaments » (Alt i Baix Rin) que la constitueixen. Res d’extraordinari doncs. Una senzilla operació de simplificació administrativa. El President Hollande ha parlat ultimament de la necessitat de simplificar les formalitats administratives per les empreses. I per donar força virtual a una proposiciò d’una insignificant modèstia de cara a l’agreujament de la crisi va parlar del « xoc de la simplificació ».
En el cas d’Alsàcia la dita simplificació administrativa no hauria pas de xocar ningú.La proposa el President de la Regió, senyor Richert. Ell no és ni regionalista, ni autonomista, ni independentista. Pertany a la UMP, els populars gals, i no para de protestar del seu patriotisme francès. El que passa és que la crisi industrial està finalment tocant Alsàcia. Que cal reduir els costos de l’administració i que cal pesar una mica més en el sí del Consell Rinà on els Alsacians s’encontren amb els veïns alemanys i helvètics

Tot i així s’ha creat un front del no. Els « xocats » per una proposició tan senzilla són, si fa no fa, del mateix tarannà que els qui a la península s’oposen a l’autodeterminació catalana. A esquerra trobem el Jean Luc Mélanchon del Front de gauche. Aquest jacobinobonapartista és un enemic declarat de les llengües autoctones de l’Estat francès. Per ell el francès és la llengua de la llibertat.. Fa riure. Està tornant a les velles cantarelles de la Revolució parisenca, quan el convencional Barrère explicava a la Convenciò que « el federalisme i la supersticiò parlen baix-bretó ; l’emigració i l’odi a la República parlen alemany ; la contrarevolució parla italià i el fanatisme parla basc » Més endavant del català dirà : « és un dialecte espanyol, l’idiome dels nostres enemics fanàtics.(…). Ens proposem de fer desaparèixer aquests rastres de barbaritat i d’enviar mestres d’escola en aquests ciutadans que no saben pas encara el llenguatge de la llibertat » Un que coneixia perfectament el llenguatge de la llibertat del Sr Melanchon era el General Westerman. L’havien enviat per a reprimir l’insurrecció de Vendea. Els hi dona compte de la missió, i em perdonarà el Sr Mélenchon de traduir de la llengua de la llibertat en el nostre idiome bàrbar : « No hi ha més Vendea. És morta sota el nostre sabre lliure amb les seves dones i els seus mainatges. Seguint els ordres que m’heu donat vaig esclafar els infants sota els peus dels cavalls, vaig massacrar les dones, les quals, en tot cas per aquestes, no pariran mai més bandolers. No tinc cap presoner a retreure’m »
El Sr Mélanchon es retroba en el front del No amb la Marine Le Pen i el seu « Front National » que denuncia les sirenes del regionalisme…
Un tercer personatge s’afegeix a la clica del no : el líder del sindicat FO. El pretext és que la fusió de les col.lectivitats territorials tindrà com a conseqüència la reducció del nombre de funcionaris territorials. Però la raó és política. El Senyor Mailly, com el Mélanchon, com la Le Pen tem una « Republica bakanitzada on cada regió adaptaria la regla nacional » ! Vet aquí doncs la conxorxa imperialista franco-francesa de sempre…

Que faran els ciutadans ? Es de tèmer que, a davant d’aquestes contradiccions molts optin per quedar a casa.. L’abstenció pot fer obstacle a la proposició ja que la llei preveu que cal que un 25% des inscrits hagin participat al vot per mor que la proposició sigui adoptada quan recull més de 50 % dels sufragis.

En tot cas aquest escrutini serà seguit pels Bretons que volen recuperar la llur capital històrica, Naoned-Nantes que no pertany a la regió Bretanya, pels Savoians que tenen un pais migpartit en dues regions, els bascos d’Euzkadi-Nord que volen una col.lectivitat territorial pròpia i els Catalans que es troben en el sí de la falsa regió « Languedoc-Roussillon » on, salvant les proporcions, Montpeller realitza a Catalunya-Nord, el mateix espoli que el de Madrid a Catalunya-Sud..