« El cant de les sirenes de les terceres vies »
L’Oriol Junqueras s’hi refereix en el seu últim article per dir precisament que evocar-ho afebleix l’actual procès democràtic. Malauradament aquests dies el cant s’està fent més audible que mai. Per exemple l’admirable jutge Santiago Vidal se’n fa ressó quan parla dels 4 escenaris possibles. Diu en substància : Segur que es votarà el 19 de novembre però no és gens segur que es voti la doble pregunta. Un dels escenaris possible és que el govern espanyol, abans del 19 d’octubre, faci una proposició seriosa – no una pastanaga – i aleshores el deure del President Mas serà de sotmetre aquesta proposició a la ciutadania. I en cas que sigui rebutjada una nova consulta amb la doble pregunta es farà el 19 deGener vinent. (aquesta última hipòtesis no està contemplada en l’anàlisi del magistrat el que portaria el nombre d’escenaris possibles a 6 !).
I precisament una sirena d’ultra Mànega s’afegeix a les de casa. A la veritat una sirena poc apetitosa : el Financial Times. En el seu editorial canta que és el moment per Rajoy de tractar la qüestió catalana fent-nos proposicions serioses.
Això em recorda que fa mesos una personalitat política convergent m’explicava que el que temia pel procès és que de cop i volta dimitis el rei Juan Carlos en benefici del Princep Felipe. Aquell, aleshores, xiularia la fi del pati, afavorint una mena de gentleman agreement. El Sr Rajoy mantindria el cap alt i es donaria unes satisfaccions mínimes als greuges catalans.
Finalment la segona hipòtesis del jutge Santiago Vidal seria d’intentar fer assumir pel poble el sacrifici que el President Macià va fer quan va renunciar a la República Catalana acceptant un estatut d’autonomia. L’història es repetiria d’una altra manera.
Si s’acceptés això, encara una vegada no pintariem res a Europa, la nostra llengua no hi seria reconeguda, un qualsevol de la Fifa podria renyar un periodista per haver fet una pregunta en català a un entrenador catalanoparlant, etc, etc. I desprès de moltes misèries, de moltes bufetades ens tornariem a plantejar la necessitat de l’independència. Per dotzena vegada segons no recordi quin intel.lectual espanyolista que els va comptar. Potser al 2029 si els càlculs cíclics dels partidaris de l’historiografia matemàtica són exactes…Una manera de dir que és ara o mai !