Del 9 N i del 7N: una tardor històrica, tant al Sud com al Nord!

Els rossellonesos que han pas renegat de la llur catalanitat quedem embadalits per la diada d’ahir. No podiem votar. Però vam saborejar fins altes hores de la nit aquest fantàstic pam de nas als nostàlgics del franquisme que governen Espanya i que, fins aquest dia faust, governaven la CAC. Entenem que aquest 9 N és l’autèntic punt d’arrencada de la marxa cap a l’Estat català: acte multitudinari de desobediència civil del poble i de les institucions, acte políticament major que Madrid no ha pas pogut impedir.. I quin magnífic pas endavant: entusiasta, efusiu, alegre, pacífic, d’una organització de rellotge atòmic. Aquesta gegantina festa cívica tingué com a testimoni una considerable representació de l’opinió pública mundial. És la primera batalla i s’ha guanyat. És la victòria de tots: societat civil, institucions, partits, tots. Però no hi ha temps per les celebracions. Madrid no vol entendre res. Si bé ahir els intents de criminalització van fracassar, la política de denegació arrogant segueix igual. Igual de patètica. Igual de contraproduent pels qui pretenen mantenir el territori de la CAC sota el jou espanyol. És pertinent, desprès de lo que se sap, de lo que s’ha vist, sol.licitar de nou el govern espanyol per a pactar un referendum d’autodeterminació? És necessari demostrar un cop més que s’han esgotat totes les possibilitats de pacte i que sols queda la declaració unilateral d’independència per un parlament novament elegit? És assenyat esperar que el temps de la negociació frustrada serveixi per enfortir el camp dels partidaris de la independència i per trobar l’acord entre els diferents partits sobiranistes sobre les eleccions plebiscitàries? Potser sí, potser sí, potser sí. Mes potser també que aquest nou termini permeti a Madrid de radicalitzar la guerra bruta que té per objectiu l’ofec econòmic de les institucions autonòmiques.. Mentres el govern espanyol recapti les contribucions i els impostos deté l’arma absoluta per ofegar la Generalitat. Amb raó l’ANC demanava que en el termini de tres mesos desprès d’aquesta votació es celebrin les eleccions plebiscitàries. El fet és que el temps va comptat perquè utilitzaran totes les armes disponibles..
I el 7 N? En el marc dels actes de commemoració de l’anomenat “Traité des Pyrénées” la Federació per la defensa de la llengua i de la cultura catalanes havia programat a la sala Arago de Perpinyà un acte sobre la reforma de l’administració territorial francesa. Aquesta reforma preveu, entre altres, la fusió de l’actual “région Languedoc- Roussillon”(capital Montpeller) amb la “région Midi-Pyrénées”(capital Tolosa). Aquest vespre la sala Arago fou testimoni d’un fet nou pel catalanisme d’aquí: una convergència de tots per reivindicar unes institucions representatives per Catalunya-Nord. Tothom va ser d’acord per dir que el nostre país no pot acceptar la regionalització tal com és. Tothom vol el reconeixement institucional de la nostra personalitat col.lectiva. Tothom s’ha expressat. sense que hi hagi la més mínima desqualificaciò d’uns i altres. Senyal inequívoc de maduresa política si bé aquest acord de minims s’haurà de precisar per arribar a una plataforma ampliament compartida. L’arítmia catalana nord-sud és ara assumida per tots. És un gran pas endavant aquí també.