FUSIÓ I CONFUSIÓ

Hi està: podem cantar l’ absolta de la “Région Languedoc-Roussillon”: l’Assemblée Nationale acaba d’adoptar definitivament avui la llei que, entre altres, fa la fusió amb la Région Midi-Pyrénées. Amb aquesta els jacobins de Paris es revenjen de la rebel.lió dels feodals de Montpeller, amb Freche,Bourquin i companyia, en les passades eleccions regionals. Seria d’una gran hipocresia pretendre que lamentem aquesta pugna. .
Catalans del Rosselló passem discretament del subcolonialisme de Montpeller al de Tolosa. Canviem de moliner. Que recordar d’aquest últim debat? El trist espectacle d’uns diputats d’aquí que no han dit ni piu. El diputat Paul Molac ha fet sentir la veu de la Bretanya, un pais que reivindica cada cop amb més força la seva reunificació. Els diputats alsacians, amb comptades excepcions, han denunciat la fusió imposada amb els veïns. Fins i tot la voluntat d’Euzkadi-nord de constituir una regió pròpia fou recordada. Però d’aquí: res. Ni una veu per fer sentir la veu del país encara que només fos mezzo voce. Això a l’hora on vosaltres, compatriotes de la CAC, avanceu a marxes heroïques cap a la sobirania. Trist espectacle que us pot servir de lliçó: ara sabeu el que us pot passar si no conqueriu l’Estat aquesta vegada.