Internet pot ser una mina d’or. Hi he trobat una carta oberta d’un “libre penseur” – un lliure pensador – al Primer Ministre francès. Val el seu pes de cacauets. Vos en doni la traducció:
“Senyor Manuel Valls,
Arran dels atemptats islamistes acabeu de denunciar l’apartheid d’alguns suburbis de la regió parisenca, el llur tancament cultural i ètnic.. Us vull assenyalar un altre apartheid, un altre tancament cultural i ètnic: el de la tribu catalana del Rosselló. Ja sé que personalment heu sabut renunciar al vostre esquifit particularisme original per adoptar el gloriós universalisme francès.. És la raó per la qual crec oportú d’alertar-vos.
Com ho sabeu d’ençà de l’anexió a mitjans segle XVII els reis, les repúbliques i fins i tot els imperis han intentat acabar-ne amb aquesta realitat. Pel que fa a l’indumentària la resistència és vençuda: els rossellonesos es vesteixen ara a la moda de França. Només als aplecs folklòrics ostenten aquests horribles senyals d’identitat que són la cofa, la barretina i la faixa Demogràficament l’encertada política de lenta i discreta transfusió de població és encara lluny d’haver assolit els seus objectius: aproximadament la meitat dels habitants és encara d’orígen català. És deplorable. Tant més que amb la universitat de Perpinyà hi ha joves que s’interessen encara pel patuès local i per lo que pomposament anomenen l’història catalana.
Això provoca un fonamentalisme català que s’expressa de quant en quant en proclames, manifestacions i programes. Feliçment no ha sortit, de moment, d’uns nuclis reduits d’il.lusos i de somiatruites. Però només girant els ulls cap al país dels vostres orígens podeu comprendre que el perill existeix.
És per això que vos proposi d’enfortir la política assimilacionista per suprimir un ghetto que posa virtualment en perill la laicitat i la República, la seva unitat i indivisibilitat.
Pel que fa a la universitat de Perpinyà la política engegada va en el bon sentit: cal enfortir la seva dependència de Montpeller i demà de Tolosa. Així els investigadors joves, ambiciosos i de qualitat hi veuran un cul de sac per la llur carrera. Cal que els mitjans financers siguin migrats i destinats únicament a perseguir la fi del reducte comunitari.
Econòmicament també cal accelerar les polítiques de destrucció del teixit econòmic: hi ha encara alguns vestigis industrials o agrícols. L’enfortiment d’algunes mesures discriminatòries els haurien de descoratjar. Per contra, la política de desenvolupament del turisme els manté en una situació de servilisme interessant. Parlen ara de “vendre” el llur país. Que venguin! Que venguin! És lo que nos convé.
La suppressió recent de la Regió Languedoc-Roussillon és un fet que pot ser positiu. A la condició, ben entès, que en el nom de la futura regió no hi hagi cap referència directa o indirecta al ghetto comunitari català. “Sud de France” seria perfecte.
Caldrà també que les competències residuals del Département no possibilitin cap iniciativa cultural o econòmica als consellers generals o territorials. A l’excepció tanmateix de les fastuoses recepcions dels que anomenen “les nouveaux catalans” és a dir de l’immigració de França endins, immigració que poc a poc els foragita de casa seva.
Però, si em permeteu, no cal suprimir el “Conseil Général”: manté en una ociosa i ben pagada dependència un personal que altrament podria representar un perill. En el seu si trobem encara persones astutes, tant a dreta com a esquerra. Aquests elegits adormen, amb algunes concessions cosmètiques, les enyorances identitàries. Mentres que, en realitat, contribueixen a reduir el càncer comunitari destruint la personalitat catalana. Són aquells que, sense consideració partidista, vos cal ajudar.
Creieu, Senyor, que és només la necessitat de salvaguardar els valors universals de la nostra immortal República, lo que motiva la present. Confii en la vostra vigilància per solucionar definitivament aquest problema.
Respectuosament vostre,
Tret de la meva crònica a Ràdio Arrels del 26 de gener 2015
.