Crònica a Ràdio-Arrels, gravada entre les dues voltes de les eleccions departamentals i difosa lendemà de la segona volta

Amics auditors bon dia,

Tinc avui un exercici dificil. Evidentment que em cal parlar de les eleccions . Mes en parli, avui Divendres 27 de març. En parli doncs sense conèixer els resultats de l’incerta segona volta. Això fa que em limitaré a unes consideracions més generals.

La primera és que la democràcia és sempre un mitjà d’esclafar les minories si aquestes no tenen el reconeixement dels seus drets. Aquest és el nostre cas.
Sem una minoria? Clar que sí. En els dos sentits de la paraula. Ho sem primer perquè la majoria dels Catalans pertany a uns altres estats. Ho sem també perquè hem patit i patim cada dia l’immigració de gent del nord i l’emigració políticament programada del nostre jovent. El que la gent nostra no entén és que l’immigració septentrional és pas pura casualitat L’estat francès ha organitzat de manera discreta i eficaç les condicions per mor que es realitzi el gran trasllat de població. Un trasllat de població que fa que avui els Catalans sem minoritaris en el nostre propi país.
Evidentment sem un poble acollidor i no es tracta pas de tancar-se en no sé quin concepte racista de catalanitat. Sempre hem dit, i ho mantenim, que és Català qui viu aquí i vol ser-ho. Però si uns quants dels immigrants francesos fan aquest esforç són, ho cal reconèixer, una petitissima minoria que no compensa, ni de lluny, l’exili provocat dels joves de la terra. Un mot sobre les operacions d’acollida des “nouveaux Catalans”. Sabeu, aquestes operacions fastuoses organitzades per alguns municipis. Tothom veu que és només una operació de comunicació demagògica a travès de la qual alguns elegits intenten captar els vots d’aquesta pobra gent amb els sous dels “vells Catalans”. En Bourquin, no cal oblidar-ho, va ser el capdavanter en aquesta vergonyosa operació.
De fet una part important dels “nouveaux Catalans” voten pel “Front National”. Només cal mirar on el partit feixista fa els seus millors resultats. Part de la costa, alguns barris de Perpinyà. Normal! Molts són desarrelats i voten per un partit que creuen securitzant. Tampoc no vull dir que no hi hagin feixistes catalans. N’hi ha malauradament i sempre n’hi ha hagut (per exemple Robert Brasillach)

Això d’una banda. A més hi ha hagut la política sistemàtica de destrucció de tots els elements de la nostra personalitat col.lectiva. Aquesta política assimilacionista comença, recordem-ho, amb l’anexió a mitjans segle XVII. Aquesta política criminal segueix més activa que mai avui, a través de l’escola, de l’esglèsia, del funcionariat, dels mitjans de comunicació, de l’economia. Aquesta política desnacionalitzadora ha portat alguns a un autoodi comicotràgic. I nos ha portat a tots a constatar, gairebé impotents, l’agonia de l’element més fort de la nostra personalitat col.lectiva: la llengua.

La segona consideració general és un constat: al cap de més de quaranta anys de presència testimonial a les eleccions franceses no hi pintem res. Això malgrat l’abundància pletòrica d’ofertes polítiques catalanes. Si no m’equivoqui tenim aquí, avui, quatre o cinc partits catalans. S’han cansat de la presència testimonial. Ja no van a les eleccions. O hi van d’esquitllentes a recer de partits francesos. Uns partits francesos que compren així,a preu de rebaixa, un diploma de pseudo-catalanitat.

Aleshores què? Potser que ens hauriem d’organitzar com a minoria nacional. Com a minoria nacional organitzada podriem reivindicar a tot arreu els drets reconeguts per les convencions internacionals. El millor exemple és la Unió Europea. Avui una de les exigències a l’adhesió de nous estats és precisament el respecte de les minories nacionals. Podriem explicar als estats candidats com es comporta l’estat francès amb les seves minories…Amb la candidatura de l’estat català independent, demà, serà pas necessari: els nostres germans, Alberes o Pirineus enllà, ho saben bé prou!

.