Violències socials
Acomiadament de centenars de treballadors a Air France. La legítima ràbia dels assalariats s’expressa. Els representants de l’amo són una mica sacsejats. Camises esqueixades. Fugida escaladant a corre-cuita unes altes barreres metàl.liques. Les imatges, espectaculars, s’han pogut veure a la tele…
I el cor de les verges mediàtiques, quasi sempre al servei dels qui manen, s’ha fet sentir immediatament: denuncien la violència sindical, mentres que l’impietada mecànica judicial es posa en acció.
Vet aqui una intervenció del diputat occità, Jean Jaurès, a la tribuna de la Cambra de diputats de la República francesa, el 19 de juny del 1906, sobre el tema de la violència social (traducció meva): “La patronal té pas menester, ella, per a practicar una acció violenta, de gestos desmesurats o de cridòries! Alguns homes s’apleguen, a porta tancada, en la seguretat, en l’intimitat d’un Consell d’Administració, i, a uns pocs, sense violència, sense gestos desmesurats, sense aixecar la veu, com diplomats discutint al voltant d’una catifa verda, decideixen que el salari raonable serà negat als obrers, decideixen que els obrers que segueixen lluitant seran exclosos, foragitats, seran assenyalats, amb marques imperceptibles, però conegudes dels amos, a l’universal vindicta patronal (…)Així, mentres que la violència de l’obrer és sempre manifesta, sempre definida, sempre facilment castigada, la responsabilitat pregona i assassina dels amos majors, dels grans capitalistes, ella es difumina, desapareix en una mena de foscor”
No cal afegir res, sino que avui la violència patronal consisteix també a abandonar els treballadors d’un lloc per anar a explotar millor els d’un altre lloc i treure més profits. Contrariàment al que deia l’altre, la mà del mercat és la mà gelada d’un escanyapobres