Un corredor al cor d’Europa

Publicat el 21 octubre 2011 per Montserrat Candini

Cal que ens felicitem tots plegats, institucions i societat civil, de la decisió de la Comissió Europea d’incloure el Corredor Ferroviari Mediterrani com un dels eixos prioritaris a la Xarxa Central Trans-Europea. Ha estat una feina feixuga que ha exigit aplegar molts consensos i dedicar molta energia per convèncer als alts funcionaris europeus i arrossegar al govern central a donar suport a la iniciativa.
La decisió la podem qualificar com una victòria per a Catalunya i les comunitats que comparteixen aquest corredor. Però és només una victòria parcial; hem guanyat el partit d’anada i cal jugar bé en el de tornada per passar l’eliminatòria.
És per això que no podem caure en el cofoisme i que cal que analitzem les conseqüències, les lliçons i els riscos de la decisió europea. La primera lliçó és que quan hi ha treball conjunt de les institucions i les societats civils dels seus territoris és molt difícil aturar la seva iniciativa; en aquest cas, a més, una realitat econòmica inqüestionable avala les demandes de Catalunya i la resta de comunitats: el 50% de l’economia de l’estat i el 60% de les exportacions es generen a la riba de la Mediterrània.
D’aquesta lliçó se n’extreu una conseqüència clara que és que només es supera l’Espanya del km 0 sinó que hi ha una altre manera de construir l’estat. El treball conjunt de les comunitats, en xarxa, ha fet més per un concepte federal, de suma d’interessos comuns, que les reiterades proclames polítiques del partit de govern. La base territorial ha aconseguit fer valdre els seus sòlids arguments per damunt de la visió centralitzant de l’administració central.
Una altra lliçó que resta és que Europa s’ho val. Enmig de la crisi actual, ha crescut a casa nostra un cert euroescepticisme i, fins i tot, un rebuig de la moneda única, tot amb la boca petita pero de manera constant. Els europeistes de primera hora podem felicitar-nos i reivindicar en veu alta que més Europa significa més oportunitats i millor futur.
Els riscos existents han estat àmpliament comentats i se centren sobre l’actitud dels futurs governs centrals en prioritzar les inversions sobre el corredor mediterrani o bé destinar el gruix dels recursos a d’altres corredors ferroviaris per fer tothom content. Caldrà que des de Catalunya estiguem amatents i no deixem de ser molt exigents amb l’Estat per no alentir els treballs i enllestir-ho pel 2020. Caldrà, tanmateix, mantenir la unitat entre les comunitats mediterrànies i les seves societats civils per exigir que les inversions afavoreixin l’economia productiva i la eficiència i no es dispersin esforços en moments tan difícils.
EL Corredor és la porta oberta la definitiva internacionalització de la nostra economia que ens farà guanyar en competitivitat i ocupació. Pròxima estació: el cor d’Europa.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Un corredor al cor d’Europa

Un nou estil de fer política és possible

Publicat el 16 octubre 2011 per Montserrat Candini

En els moments difícils que estem vivim és important destacar els fets positius que es produeixen. Són les llums al final de túnel, les que ens guien amb esperança a través dels atzucacs. Cal mantenir la perspectiva davant de la crisi que estem afrontant per extreure el màxim d’oportunitats possibles.
Aquesta mateixa mirada cal tenir-la en l’espai polític. Fa unes poques setmanes, el Debat de Politica General ens va mostrar com un nou estil de fer política està arrelant a Catalunya. El president Mas va explicar amb transparència i claredat la situació financera que travessa el país i els efectes que la crisi econòmica sobre la societat catalana. Lluny de llençar cortines de fum, va garantir la viabilitat dels nostre Estat del Benestar amb les mesures d’austeritat, urgents i imprescindibles, presentades pel govern.
La intervenció del President Mas va ser un exercici de transparència, que va acompanyar d’una voluntat ferma d’arribar acords amb els grups polítics del Parlament. Una fórmula de consens i diàleg per afrontar els grans reptes de país com ara la crisi econòmica, el manteniment de les prestacions socials i la lluita contra el dèficit.
Més enllà de la retòrica parlamentaria, el conjunt de les forces polítiques catalanes van ser sensibles a l’honestedat i la transparència ofertes per govern de Catalunya. Així, el Parlament va avalar totes les propostes plantejades pel President en el seu discurs obertura. Totes i cadascuna de les propostes de resolució presentades per CiU van ser aprovades per àmplia majoria.
La voluntat d’entesa del govern no l’apartat de la defensa de les mesures d’austeritat per al redreçament de l’economia catalana. En un acte de coherència és va oposar a les propostes de l’oposició que instaven fer despeses en inversió inassumibles en el context actual. L’interès del país es va mantenir com a prioritari per damunt dels interessos polítics de curta volada i el risc de perdre votacions.
Una altra manera de fer política és una realitat a Catalunya. La voluntat de treball pel país, la transparència i la honestedat estan substituint la necessitat de les majories automàtiques. L’enfrontament sistemàtic dóna pas a una esperança compartida de futur. Una situació política d’entesa entre els partits, de consens en els gran temes de país, creen confiança entre les institucions i els agents econòmics, un pas essencial per recuperar inversions i, en conseqüència, llocs de treball.
Un nou estil de fer política. El canvi està en marxa.

Publicat dins de Idees | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Un nou estil de fer política és possible

Un nou cicle polític? o nous cicles polítics?

Publicat el 29 setembre 2011 per Montserrat Candini

Fa pocs dies el President Pujol va fer una intervenció a les jornades de ESADE a Mon Sant Benet. I va parlar d’un nou cicle polític, a Europa, a Espanya i també a Catalunya. Avui dimarts, ha estat Miquel Roca qui en el mateix espai, a insistit en el mateix. Unes noves relacions entre Espanya i Catalunya, que quedaran definides segons els resultats electorals del 20-N. Cada dia podem llegir als diaris articles d’opinió que de manera directa o indirecta parlen del mateix. Per exemple Ferran Requejo a La Vanguardia 27.09.2011.”L’autonomia(és un dir) que ve.”(és literal el titol)

A Espanya ja fa dies que surten veus (sovint crits) que parlen de simplificació administrativa. Bono per exemple de “revisar el estado autonómico en sentido patriótico”, o Aznar que parla de “poner límites constitucionales a las autonomias”. Molts polítics a Espanya parlen de posar fi al “café para todos”.

En definitiva que mentre a Catalunya una part important de la societat apostem per ampliar el nostre autogovern, que aspirem sincerament a més altes dosis de sobirania política i fiscal, a la resta de l’estat parlen en direcció contraria. En retallar l’autonomia, a engreixar l’estat central i aprimar les transferències i competències de les autonomies. El xoc de trens del que parlava Duran i Lleida serà inevitable, si d’una vegada per totes les forces polítiques de l’estat no torna al consens constitucional de l’any 77, 78 i 79. A aquella lectura de la constitució que reconeixia que Catalunya, Euskadi i Galicia no eren iguals a la resta de regions. Que així ho va refrendar el Tribunal Constitucional amb la sentència sobre la LOAPA, sobre el reconeixement a la immersió lingüística, etc.

Però la realitat és que ja portem més de 15 anys en direcció contraria. Pressions mediàtiques, ABC, La Razón, El Mundo, El País, amb els seus respectius altaveus televisius i radiofònics, i les seves expressions polítiques, al PP i en molt bona part del PSOE, han provocat com mai, que la situació a tot l’estat en contra de Catalunya, ens posarà en una situació insostenible.

Ens trobem davant de l’inici de nous cicles. Amb la crisi econòmica al conjunt d’Europa. A Catalunya amb els atemptats a la llengua; amb l’agressió de la modificació constitucional; amb els ajustos per la crisi econòmica. Ens calen doncs lideratges forts per afrontar les difícils decisions que haurem de prendre com a país, o que ens faran prendre.

I la primera decisió com a país són les eleccions del 20-N. Del resultat en poden dependre moltes coses. A Espanya i també a Catalunya.

Publicat dins de Idees | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Un nou cicle polític? o nous cicles polítics?

Que hi ha darrera dels atacs a la immersió lingüística

Publicat el 14 setembre 2011 per Montserrat Candini

És absolutament impossible raonar i enraonar amb els xiïtes que ataquen la nostra llengua. Podríem parlar d’objectius, però no volen. No volen acceptar que a les escoles de Catalunya no hi ha cap nen que en surti sense conèixer la llengua castellana, i amb un domini molt similar al de la resta de sistemes educatius de l’estat.

No els interessa fer inventari dels mitjans de comunicació. Uns 6 canals de televisió en català en contra de més de 30 en castellà. Dos diaris catalans, Ara i el Punt, dos de bilingues La Vanguardia i el Periodico, i Público, El País, La Razon, ABC, El Mundo, Sport, Mundo Deportivo, As, Marca, exclusivament en castellà.

Qui no pot viure en castellà a casa nostra? Per contrapartida, quans de nosaltres no podem viure de manera exclusiva en català? Són bilingues totes les persones de Catalunya, o solament ho som els catalans? Quantes pel·licules s’estrenen en català cada setmana?Quina seria la llengua en perill sense la immersió? Tots els experts lingüístic del món afirmen, que sense la immersió la nostra llengua hauria retrocedit de manera quasi definitiva. S’hauria perdut a amplies zones del nostre país. Però d’això, amb els xiïtes del nacionalisme espanyol, no se’n pot parlar.

I doncs, quines són les arrels d’aquesta agressivitat contra la nostra llengua?

Doncs sincerament crec que són d’impotència. El bunker barraqueta, que al país valencià va trobar la manera d’anorrear la llengua, no ho ha pogut fer a Catalunya. El problema no és que els seus fills hagin d’aprendre en català. El problema és l’existència del català, de la nostra llengua. Desprès de 30 anys de democràcia, no entenen, sincerament, que la nostra llengua no hagi desaparegut. Necessiten doncs recuperar agressivitat. No poden, malauradament per ells tornar al franquisme. Els hi encantaria.

Per això, estan fent la tercera o la quarta lectura de la constitució. I com els salafistes amb l’islam, ells en fan la única i verdadera interpretació.

“No, diguem NO, nosaltres ja no som d’eixe mon”

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Que hi ha darrera dels atacs a la immersió lingüística

No amb el meu vot

Publicat el 7 setembre 2011 per Montserrat Candini

La reforma constitucional acordada amb nocturnitat i traïdoria per part del PSOE i el PP podria resultar ridícula si no fos per les greus conseqüències que aquesta acció té en la cultura democràtica i en el prestigi internacional de l’estat espanyol.

En primer lloc, la imposició de la nova redacció de l’article 135 de la Constitució trenca amb esperit fundacional de la restauració democràtica, que és va plasmar en la Carta Magna. El marc de convivència d’un estat no pot basar-se en estratègies partidistes i en simples jocs de majories i minories; el que cal és una síntesi respectuosa de les diverses sensibilitats polítiques, econòmiques i territorials que el componen. Aquesta era la voluntat, més o menys reeixida, de la Constitució de 1978.

D’altra banda, la limitació del dèficit estructural no requereix cap reforma constitucional. És simplement matar pardals a canonades. És un objectiu a quin és pot arribar a través d’actuacions legislatives i executives ordinàries. El que cal és adequar-les als ingressos amb responsabilitat i visió de futur; actituds de quines han estat mancats els diferents governs socialista i populars que no han sabut aprofitar els anys de bonança econòmica per a construir una estructura econòmica sòlida per a l’estat espanyol.

Avui estem patim el fet d’haver malbaratat el crèdit barat del mercats internacionals i els fons estructurals europeus en projectes faraònics que han portat més despeses que no pas valor afegit. Ara els responsables d’aquesta situació s’afanyen a fer veure a les institucions europees i als mercats internacionals el seu propòsit d’esmena amb una reforma constitucional sense consens, amb un eixelebrament que com a poc el restarà crèdit internacional si és que no envien al mercats internacionals un greu missatge de debilitat institucional. El fet que la reforma contempli que els límits del dèficit estructural, a fixar en una posterior llei orgànica, no sigui d’aplicació fins el 2020 no és un indicador molt encoratjador.

No obstant això, el més preocupant és que aquesta reforma constitucional conté, de manera implícita, una de molt més greu. PSOE i PP estan signant un full de ruta conjunt en la desconstrucció de l’estructura autonòmica de l’Estat.

La reforma constitucional crea una Carta Magna més dèbil que la de 1978 i atempta contra l’autonomia financera i política de Catalunya. No s’hauria d’haver fet amb la celeritat amb la que s’ha portat a terme, no han participat tots els partits que sí van fer-ho el 1978, això és un error. PSC-PSOE-PP, han trencat la lletra i l’esperit .

NO, amb el meu vot.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a No amb el meu vot

Calella way of life

Publicat el 19 juliol 2011 per Montserrat Candini

Divendres, 15 de juliol,  l’ oportunitat de rebre un equip de la televisió holandesa en el Far de Calella. Des d’aquesta icona de la nostra ciutat, vaig poder donar-los la benvinguda i explicar-los els atractius turístics, culturals i naturals de Calella.

Aquest equip de la televisió Brabant 10 va gravar a la ciutat un programa anomenat De Bustemming. Es tracta d’un reality show de gran audiència que segueix a un família per un viatge a Europa. No es tracta de un viatge qualsevol perquè, segons informen des del programa, es recorren el lloc “més bells” del continent. Així doncs, Calella està entre aquest indrets més atractius d’Europa.

Aquesta afirmació pot generar sentiments diferents. Sorprendrà a uns, omplirà de cofoisme a d’altres, però el que ens exigeix és una reflexió sobre Calella com a ciutat i com destinació turística. Cal aturar-nos un moments per a veure “què tenim” i el seu valor cobejable pels milers de persones que ens visiten cada any. Els nostres valors i els nostres atractius a força de viure’ls cada dia queden desdibuixats i, sovint, els hi restem valor mentre que desperten admiració fora de casa. Tenim una platja magnífica, de quina gaudim cada dia, una oferta hotelera de primera qualitat,uns restaurant magnífics, un centre comercial molt potent, una vida cultural atractiva però el millor de tot és el nostre estil de vida.

I aquest és el valor que hem de posar per davant. Altres podran tenir  edificis més emblemàtics, els de més enllà un parc temàtic però difícilment es podrà repetir la manera de viure la vida que tenen els calellencs. Cal que compartim el nostre estil de vida amb el visitants, que els integrem encara que siguin per un pocs dies o poques hores. Podem oferir una experiència única, irrepetible. L’atracció de l’estil de vida porta turistes i també porta emprenedors i inversors que es volen establir en un indret tan singular. L’estil de vida és l’imant que farà que el turisme de proximitat flueixi al llarg de l’any a la recerca de l’ànima calellenca.

Que què tenim? Una ciutat cobejada a Europa i l’obligació de donar conèixer a allà a on escaigui, l’autèntic estil de vida calellenc. Tot un privilegi.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Calella way of life

La socialdemocràcia al segle XXI

Publicat el 5 juliol 2011 per Montserrat Candini

El pensament de la socialdemocràcia, al que em sento vinculada, està ara mateix en una crisi profunda. Es per els seus valors que ja no són actuals? És que la vella Europa vol renunciar als pilars bàsics de l’estat nascut el primer quart del segle passat? Ja no són essencials la sanitat universal, i les igualtats d’oportunitats amb un sistema d’ensenyament universal, o els serveis socials bàsics?
Els sindicats tradicionals defensen els treballadors amb la mateixa intensitat els que tenen feina i els que no la tenen?
En Raimón deia en una cançó que qui pregunta ja respon. I es veritat. Aquestes preguntes no són neutres i amaguen concepcions noves, reptes de futur als que s’ha d’afrontar la socialdemocràcia si vol aspirar a mantenir els pilars de l’estat social. A no posar-los en perill per col·lapse.
Però per això cal fer treballar el magí molt intensament i pensar noves fórmules, nous conceptes, noves maneres de gestió. I cal fer-ho oblidant les fórmules actuals, que no els valors. Però sense perdre els valors essencials s’han de trobar noves formes i fórmules de gestió més eficaces, més eficients i més d’acord en el mon que vivim. I sobretot sostenibles econòmicament.
I quins són els valors essencials als que no s’ha de renunciar? Doncs el primer de tots, el de l’accés a l’ensenyament universal i gratuït, si més no fins als nivells universitaris. I garantir aquest accés a tothom es pot fer amb diverses fórmules de gestió: amb escoles públiques, amb concertades, amb privades. La fórmula no és l’important. L’important són els objectius, i si voleu els resultats.
Podem dir exactament el mateix en el camp sanitari. L’accés universal i gratuït és el valor essencial. Deixem que els tècnics i gestors cerquin les millors maneres d’assolir els objectius.
Si l’esquerra i el centreesquerra o la socialdemocràcia, es queda reivindicant com a valors essencials l’escola o la sanitat públiques, i no la universalitat del servei quedarà anclada en valors caducs. O com deia una persona gran de la meva família, hi ha persones que al veure el monument de Colom a Barcelona, li miren el dit, i d’altres que miren cap on assenyala el dit.
Per favor, no mirem el dit.

Publicat dins de Idees | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a La socialdemocràcia al segle XXI

Mateixa feina (com a mínim) amb menys diners

Publicat el 22 juny 2011 per Montserrat Candini

A l’iniciar un nou mandat a l’ajuntament de Calella, igual que a tots els ajuntaments catalans, s’han de fixar les retribucions, dedicacions i indemnitzacions dels regidors. Segurament per això, amb molta demagògia o ignorància es diu que el primer que fem es posar-nos el sou.  Doncs així ho ha volgut el legislador i així s’ha de fer.

Aquest cop, el nou equip de govern hem decidit que no hi haurà regidors amb sous fixats i cotitzacions a la seguretat social, tot i que diverses persones del meu equip tindran una dedicació molt important a l’ajuntament. En concret 3 persones ho faran de manera quasi exclusiva.

A l’hora de fixar les retribucions hem mirat de generar estalvi. En el mandat 2007-2011  que ara s’ha acabat, i sense tenir en compte l’Alcalde, els regidors de l’equip de govern costaven a la ciutat 148.265 euros anuals. 12.355 euros mensuals que dividit per 8 regidors delegats significava  1.544 per regidor.

Aquesta és la realitat. No volem fer lectures molt demagògiques, com manifestar que en alguns casos pel que fa als Regidors actuals cobraran fins un 45% menys que en el mandat 2007-2011, i no ho farem. Per tant  sense tenir en compte el sou de l’Alcalde, que ens situaria en nivells d’estalvi per damunt del 30%, la nostra proposta actual significa un estalvi de quasi el 15%.

D’aquí un temps raonable volem assegurar i mostrar  que a més de l’estalvi caldrà comparar dedicació, entrega, eficàcia i eficiència. Aquest és si més no el nostre desig.

Publicat dins de Administració pública, General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a Mateixa feina (com a mínim) amb menys diners

Calella, la nostra il·lusió

Publicat el 25 maig 2011 per Montserrat Candini

Il·lusió, il·lusió i més il·lusió. Aquest és el primer sentiment que en va omplir la nit electoral quan els números van fer evident la confiança dels ciutadans de Calella  en el projecte de Convergència i Unió. Ens donaven la victòria electoral, el reconeixement de quatre anys d’esforços, de treball per la ciutat en positiu, de gosar creure i compartir amb els meus conciutadans el somni que una altra Calella és possible.

Il·lusió pel nou camí que encetem tots els calellencs. La victòria electoral, el govern municipal no són fites sinó els instruments que ens han de permetre construir aquesta nova Calella a la que aspiren els seus ciutadans.  Constituir el govern de la ciutat no és un final sinó l’inici d’un camí que encara ens exigirà més del que hem donat fins ara.

Il·lusió per aquesta nova responsabilitat assolida, individual i col·lectiva,  que comporta el servei a la nostra ciutat i el treball constant per aconseguir retrobar la Calella capital de l’Alt maresme, la Calella pionera a Catalunya, la Calella generosa d’oportunitats econòmiques i laborals, que no deixa a ningú enrere, que és l’orgull dels seus veïns.

Il·lusió per estar acompanyada en aquesta responsabilitat d’un grup de calellencs compromesos amb la ciutat, disposats als esforços que comporten els grans fets, que senten, i són part, del batec enèrgic de la nostra ciutat.

l·lusió per Calella

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Comentaris tancats a Calella, la nostra il·lusió

Un Estat en fallida moral

Publicat el 27 abril 2011 per Montserrat Candini


Mentre que a Catalunya la reactivació econòmica i la reducció de l’endeutament de la Generalitat és el centre de l’activitat política a l’estat espanyol no és així. Si més no en els debats polítics a nivell autonòmic i local. Les eleccions són a les portes i el PSOE i el PP, en una entesa implícita, no han obert el meló de les retallades que s’hauran de fer en les seves respectives autonomies. Tota la rigorositat financera que es exigida al govern de Catalunya per la vicepresidenta Salgado desapareix en quan es tracta d’afers domèstics espanyols;si més no fins el dia després de les eleccions locals i autonòmiques, amb la pèrdua consegüent de temps i oportunitats de redreçament.

De fet, si és parla de retallades, un altre cop amb l’entesa implícita del PP i PSOE, és per qüestionar tot l’edifici de organització autonòmica de l’Estat. Segons els responsables polítics, o els seus “experts” de torn, les autonomies són un despesa econòmica més que qüestionable però en cap cas qüestionen la gestió de les comunitats autònomes majoritàriament a mans d’aquests partits, els darrers 30 anys.

Qui si que ha retallat despeses és el govern central disminuint els sous dels treballadors públics un 5% i , gràcies a l’enginyeria político-financera, carregant bona part del cost econòmic de les seves decisions de govern a les autonomies o als ajuntaments, sense consultes prèvies; i encara cal afegir el mal hàbit de reinterpretar les seves obligacions i negar els diners compromesos, com és el cas del fons de competitivitat. Tot això, en un intent de guanyar credibilitat davant dels mercats internacionals i les autoritats econòmiques.

Però el mal espanyol és de fons i de poc els valdrà, a uns i a altres, aquests intents de reeiximent si abans no fan un acte públic de contrició per haver fomentat una economia especulativa, basada en el sector immobiliari i les abundoses entrades de fons estructurals europeus. Cal, per exemple, fer un examen seriós per avaluar com, on i amb qui s’han invertit les desenes de milers de milions d’euros de fons europeus que han arribat a l’estat espanyol; avaluar quina ha estat la seva rendibilitat social i econòmica. Aquest són alguns dels deures que s’ha d’autoimposar el país que pretenia ser la vuitena potència mundial a base de rebre diners dels seus socis europeus.

Si mai PP i PSOE han somiat amb un estat espanyol plenament integrat a Europa, competitiu en l’economia global i socialment responsable hauran d’aprendre a reconèixer errors, assolir culpes i practicar el joc net en institucions i en la política.

D’altra manera, a la crisi econòmica seguirà la fallida moral.

Publicat dins de Idees | Etiquetat com a , , , , , , | Comentaris tancats a Un Estat en fallida moral