Punt i seguit a l’Argentina

La decisió del Tribunal Suprem Argentí de declarar inconstitucionals les vergonyoses lleis de punt final i obediència deguda, que van impedir el processament de centenars d’implicats en la repressió política de la dictadura argentina entre els anys 1976 i 1983, és un alenada d’esperança per a tots els defensors dels drets humans perquè, encara que amb retard, finalment es perseguirà els responsables de la barbàrie. Però sobretot és un deute que tenia la democràcia amb els familiars de les víctimes, de les Mares de la Plaça de Mayo, que durant tots aquests anys s’han manifestat demanant on eren els seus fills. Hi va haver més de 25.000 desapaguts durant aquella nefasta etapa. Ara, els responsables de les tortures i de tots aquells crims que havien quedat impunes, per unes lleis promulgades durant el mandat democràtic de Raúl Alfonsín sota la pressió dels militars, que amenaçaven amb la involució democràtica, hauran de respondre davant d’un tribunal. Finalment els argentins podran creure en la justícia.