Al marge del «si» o el «no» a la Constitució Europea, hi ha obert avui un debat molt important en el si de la Unió Europea que haurà de definir el seu futur. Un debat en el qual els «no» de França i Holanda i tenen un pes molt important. Però la influència de la presidència britànica també hi tindrà una gran incidència. Fins diumenge la balança era massa cap a la bada de Blair i de reforçar la idea d’una Europea liberal basa bàsicament en les relacions de mercat.
El «si» de Luxemburg, és important perquè reobre el debat constituciona. És cert que la Constitució Europea és del tall neoliberal i conservadora, però també és cert que cladria saber aprofitar alguns imputs positius que te i que d’alguna manera frena determinades polítiques que en el fons són antieuropeistes i que atepten contra la idea d’una Europa més política.

Un alè d’esperança per Europa

Després del rebuig de la Constitució Europea per part de França i Holanda i la decisió de Tony Blair de suspendre sine die el referèndum previst a la Gran Bretanya, la cimera de la UE del 16 i 17 de juny a Brussel·les va acordar ajornar qualsevol debat sobre el tractat constitucional. Hi havia el convenciment que ens encaminàvem cap a la mort d’una idea, la d’una Europa política. La ratificació diumege del tracat europeu per part dels luxemburguesos ha estat en aquest context una consulta d’alt risc i per aquest motiu un èxit, una bombona d’oxigen i un alè d’esperança per la recuperació d’aquesta idea, però tot i el «sí» de Luxemburg, de moment es manté el text constitucional en hivernació. Ahir, els màxims representants de les institucions europees mostraven la seva satisfacció i l’esperança que canviï el clima negatiu i de crisi en què està immersa la UE, es basaven en el fet que són tretze -de vint-i-cinc- i, per tant, majoria els estats que han ratificat la Constitució.