El pla de l’energia de Catalunya i l’acord del Tinell
la crònica NARCÍS GENÍS. (El Punt 5, d’agost 2005)
El govern català s’equivoca en menystenir els opositors a la línia d’alta tensió de 400.000 volts amb l’argument que s’han presentat poques al·legacions en contra del pla de l’energia de Catalunya (PEC). El govern català s’equivoca perquè ja hauria de saber que la mida o la quantitat no és tan important com la qualitat. Com un govern pot menystenir les al·legacions que presenten dos dels seus propis socis (ERC i ICV)? Com pot menystenir la protesta d’un sector de ciutadans que representa una franja sociològica dels seus propis votants? Com pot menystenir un grup d’alcaldes que representen sensibilitats molt més properes als ciutadans que aquella que demostra tenir el mateix govern?Té aquest govern un model energètic clar? I si el té, quin és? El que aposta per les energies alternatives i renovables, amb la generació de l’energia prop dels llocs de consum o, per contra, tal com sembla, la seva aposta és pel model de producció de l’energia centralitzada amb les grans xarxes amb grans línies que travessen i trinxen el territori sense cap contemplació?En tot cas, cal preguntar-se si aquest PEC que ha presentat el tripartit compleix el protocol de Kyoto, o si traeix els seus propis compromisos, com l’acord del Tinell.El govern posa en dubte la representativitat dels opositors a la línia de molt alta tensió o de 400.000 volts, perquè s’han presentat 20 al·legacions, i no pas més, en contra de la línia d’alta tensió. Potser esperaven que tots i cada un dels catalans que s’han mobilitzat i que es mobilitzen cada dia en contra d’aquesta línia fessin la seva al·legació particular? Haurien de saber que els diferents fronts, grups, alcaldes, entitats ciutadanes i plataformes que s’oposen a aquesta línia de transport o autopista d’energia són ferms en les seves posicions i no traeixen els seus socis, ni els seus acords.El govern aporta un pla de l’energia de Catalunya amb la idea de tirar endavant una línia de 400.000 volts, la necessitat de la qual és més que qüestionable, sobretot després que es confessés que no fa cap falta per al TGV i molt probablement tampoc per al desenvolupament del nostre país. En aquest tema, el govern no és ni tan sols conseqüent amb els seus propis acords, perquè fa mesos que ens vol encolomar el traçat de la línia per les comarques gironines. En l’acord del Tinell es diu que s’establiran mecanismes que «evitaran la construcció de línies d’alta tensió fins que no s’hagi finalitzat el PEC excepte les que siguin valorades com a imprescindibles per a la implantació de transports ferroviaris».