Els polítics de la majoria dels Estats de la Unió Europea, per no dir tots, ámb el tema del procés d’adhesió de Turquia a la UE són uns hipocrites, parlen molt dels grans beneficis que pot comportar aquesta incorporació, però en realitat saben que els pot suposar molts probemes a ells. En general entre els ciutadans europeus aquesta adhesió no és massa ben vista i crea moltes pors. I si nó ja m’explicareu perquè als turcs els hi hem posat el llistó d’exigències molt alt. Posats a posar pegues, també els podriem exigir el reconeixement del genocidi armeni del 1915.

Estem davant d’un dels fets més importants de a UE, després de l’1 de maig del 2004 en que es van incorporar a la Unió deu Estats de cop. El pes i la força que tindrà Turquia tota sola desequilibrarà, sense cap mena de dubte, no tant sols l’actual correlació de forces si no també els repartiments de poder, escons al Parlament, comissaris. La República Federal Alemanya que és avui la gran potència europea per nombre d’habitants quedarà petita davant l’ingrés de Turquia.
Les pors hi són, i especialment a França, Alemanya i Austria.

Turquia pica a la porta de la UE

La Comissió Europea ha emès un informe segons el qual Turquia ja compleix la majoria dels requisits per iniciar les negociacions per a la seva entrada a la Unió Europea. Amb tot, el primer ministre francès Dominique de Villepin, en unes declaracions que no han agradat gens al govern turc, ha advertit que no es pot acceptar la candidatura d’un Estat que es nega a reconèixer la sobrinaria d’un dels vint-i-cinc estats membres de la Unió, en referència a les reticències de Turquia per reconèixer la República de Xipre. A banda d’aquest escull, Turquia tampoc ha fet tots els deures que li ha exigit la UE, en no donar cap resposta a les peticions del comissari responsable de les ampliacions comunitàries, Olli Rehn, sobre la necessitat que garanteixi la llibertat religiosa.Cal dir que l’actual govern turc ha fet fins ara grans esforços per anar complint totes les condicions que se li han exigit, amb importants reformes constitucionals, la reforma del codi penal amb l’abolició de la pena de mort i tot un seguit de canvis per democratitzar el país. Si bé el reconeixement de Xipre i la llibertat religiosa són dos dels punts crucials per a les futures negociacions que han de començar a partir del dia 3 d’octubre, hi ha altres factors, aliens als turcs, que podrien encallar aquest procés d’adhesió.Les importans reticències d’una part dels europeus a acceptar l’entrada de Turquia a la Unió Europea s’han de llegir en part en el resultat del «no» de França i Holanda a la Constitució europea perquè reflecteix també l’opinió que aquesta adhesió pot suposar més perjudicis que no pas beneficis per al futur d’Europa. Entre les pors que provoca Turquia hi ha la del seu gran potencial demogràfic, les diferències culturals i religioses, i sobretot es temen les conseqüències de l’ingrés d’una gran potència musulmana. Temes que seran examinats pels representants dels vint-i-cinc estats membres tot just comenci el nou curs polític, el pròxim mes de setembre. (Editorial d’ El Punt 7-08-2005)