Ja he dit que per a mi Victor Ferreres era un personage simpàtic i que va deixar emprempta a l’Alt Empordà, i no és la meva intenció -ni de lluny- embrotar la seva memòria. El cert és que contem moltes i multiples anècdotes de la seva vida. Tothom sap que l’home era allò que s’anomena un bon vivant.
Un personatge afortunat, doctor enginyer industrial de professió, va parar un despatx técnic d’alt estanding al carrer Nou de Figueres, a sobre del Banc Zaragozano. Des d’allà va parir una de les primeres propostes per suprimir el pas nivell de carretera de Roses de Figueres, desviant la línia convencional del ferrocarril per fer-lo passar per Vilamalla, paral·lel al cinturó de ronda o variant de l’N-II (Estatal II).
Malgrat que la proposta era seriosa, l’actual alcalde socialista de Figueres, Joan Armangué, mai la va pendre en consideració perquè tant si com no vol desviar el tren cap a l’altre extrem de la ciutat, per la banda de Llers.
Tornant però a allò que conten de Victor Ferreres i que no sé fins a quin punt es cert. Diuen que l’home que va guanyar un plet als seus socis de l’empresa Caresa i va guanyar una fortuna, vivia com un rei a l’hotel President de Figueres, almenys hi dormia. Conten que no era massa diligent pagant les factures i que l’amo de l’hotel, en Joan Duran (tot un personatge), cansat d’avisar al seu hoste perqué pagués les factures pendents i deixés la cambra que ocupava, va optar per treure la porta de l’habitació d’en Ferreres. No em voldria imaginar la cara de sorpresa den Victor quan va arribar a l’hotel.
També conten que com a promotor d’iniciatives culturals i gastronòmiques era únic. Al Motel Empordà de Figueres hi va organitzar uns sopars tertulies, bé la seu social dels Amics d’en Josep Pla. Les trobades amb convidats il·lustres, diuen que eren de nivell. Desgraciadament es van deixar de fer. Es veu que en Jaume Subiròs, el director del Motel Empordà, es va cansar de ser el mecenes que havia de subvencionar a tots aquells il·lustres convidats que sempre s’oblidaven de pagar. Calia seguir l’estil Josep Pla que no portava gairebé mai diners?
En una altra ocasió un pescador de Roses va trobar una barca a la deriva sense ningú a bord, un cop a port i fetes les indagacions oportunes es va saber que l’embarcció era propietat de Victor Ferreres. El propietari després de recuperar l’embarcació va reclamar al pescador que li havia rescatat que també li pagues els desperfectes ocasionats en l’operació de rescat. Tot un gest!
I conten tantes i tantes coses…….