Els d’Ikea «es fan els suecs» amb els gironins

Qui més qui menys coneix Ikea i qui no, segur que té un parent o un amic que hi ha passat. És el típic lloc on moltes parelles joves i molts estudiants hi han moblat el pis. Et venen els mobles bé de preu, empaquetats i en peces, que després quan arribes a casa, si ets prou manyós, has de muntar, i si no te’n surts, sempre pots recórrer a un amic d’aquests que es deleixen pel bricolatge. Si tu ets un negat en aquesta matèria i en el teu cercle d’amistats no hi ha cap manetes, l’empresa sueca diu que també t’ofereix un servei de muntatge, això sí, pagant un preu pel desplaçament del muntador i una tarifa que està relacionada amb el preu del moble que has comprat. En els catàlegs, els tríptics, la publicitat i el contingut de la seva plana web, tot són facilitats, però quan han cobrat i sorgeix el problema, és quan es fan els suecs. Almenys això és el que li va pasar a una amiga meva.

Fer-ser el suec potser no és una frase normativa, però tothom entén el seu significat, que seria fer el despistat o no voler assumir les responsabilitats. Això és el que fan els de la multinacional sueca instal·lada a casa nostra.

La meva amiga va compar un armari i un llit a la botiga d’Ikea de Badalona, es va espantar a l’hora de muntar-los, va trucar a la botiga perquè li anessin a instal·lar, i la resposta va ser que la petició s’ha de fer personalment. La noia agafa el cotxe i cap a Badalona, un cop allà li diuen que no li poden aplicar la tarifa de muntatge prevista per als clients que viuen com a màxim a 100 quilòmetres perquè Girona és més lluny, i que li faran un pressupost, que evidentment suposa una clatellada. La clienta no hi està d’acord i protesta perquè els d’Ikea neguen un fet objectiu: la distància entre Montigalà i Girona, que és a menys de 100 quilòmetres. El que és definitiu, però, és l’argument de l’empleat: «Miri, passa que nosaltres comptem la distància des de la plaça d’Espanya de Barcelona.» Un argument fantàstic per evitar atendre amb la tarifa normal de muntatge els clients de Girona. La meva amiga fa la queixa pertinent a l’oficina d’atenció al client, on hi ha una altra empleada morruda, i torna cap a Girona. A banda del viatget, la dona va perdre tota la tarda.

Un cop a Girona agafa el PC, entra a la web ikea.com, busca la botiga de Badalona, clica en l’aplicació «com arribar a la botiga», i escriu: 17005 i Girona. A la pantalla hi apareix un mapa de Catalunya amb la ruta per anar des de Girona fins al passeig d’Olof Palme de Badalona amb la informació següent: «Distància total: 92,7 km.»

Publicat a l’edició de Girona del2 de desembre del 2005 del diari El Punt / Foto Gerard Ariño