Bitàcola de campanya (5)

El tripartit torna a funcionar en els debats electorals. No és gens d’estranyar que els convergents estiguin convençuts que el pacte postelectoral ja està fet. Què és un acord de sota mà que no s’ha plasmat enlloc però quan els candidats dels cinc partits parlamentaris que s’enfronten en aquestes eleccions es troben plegats en un debat, es percep l’esperit del tripartit.

Divendres a la Farinera, la sala d’actes del diari El Punt de Girona, es va fer el debat dels candidats gironins. Com era d’esperar el candidat socialista, Quim Nadal va desatacar de llarg de la resta, és un pes pesant de la política catalana (i no ho dic pel seu físic, perquè se li ha de reconèixer a l’home que darrerament ha fet un esforç i s’ha aprimat molt).

Eudald Casadesús, el candidat de CiU, es va quedar sol, sobretot quan es tocaven temes en els quals quan els del tripartit feien front comú. Eudald, que ja té experiència com alcalde, s’estrena en la carrera parlamentària, i això és nota. En canvi Joan Boada d’ICV-EUiA va demostrar que té taules i que se sentia còmode en el debat, si no hagués estat per Nadal hauria dominat.

No és pas que el cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Vigo, ho fes malament. Al republicà se’l veia relaxat, no va fer unes intervencions massa llargues però va donar a conèixer just el missatge que volia transmeta. En canvi, Enric Millo, del PP, no ho va tenir gens fàcil, sobretot quan Nadal li recordar el seu transfuguisme polític, l’home va sortir rebotit d’Unió Democràtica, per passar-se al partit d’Acebes, Rajoy i Zaplana.

Encara no havia acabat el debat de Girona, que la televisió ja ens transmetia les imatges de l’altre debat, d’quell que jo no en parlaré perquè ja en parla tothom.

Si voleu una altra versió del debat gironí la trobareu a El Punt.

La foto és del fotògraf d’El Punt, Eudald Picas