L’assaig “Viure segurs a Europa ens cal un exèrcit comú?” fruit d’una tesi doctoral de l’economista i politòleg Xavier Ferrer té per a mi un gran interès per les dades, les anàlisis i les reflexions que aporta sobre la Unió Europea.
És interessant que surti aquest llibre en plena precampnaya de les eleccions europees perquè pot generar debat. De fet, ja ha provocat certa controvèrsia entre aquells que opinen que és un llibre bel·licista i els qui consideren que fa una reflexió i dóna els elements per posar damunt la taula la necessitat que Europa, a banda de ser el primer gran mercat mundial, sigui alguna cosa més.
La Unió Europea ha globalitzat la seva economia i és una potència econòmica, però sense una política d’exteriors, de seguretat i de defensa comuna. De fet, amb molt poca política comuna. Aquest és el drama de la UE.
Com pot avançar una Europa que el maig del 2004 fa entrar de cop 10 països i que, un cops a dins, diu: “Mira, ara que som colla canviarem les regles del joc!”
Amb la qual cosa ja hem fet emprenyar els russos, que aquests sí que tenen exèrcit, i han anat marcant paquet, primer tallant les importacions de carn de Polònia i, després, amb el conflicte del gas en plena onada de fred a Europa, per no parlar de la polèmica de l’escut antimíssils. Això hauria passat si la UE tingués un exèrcit?
El Tractat de Lisboa, que d’alguna manera sí que preveu una política comuna de Seguretat i Defensa, ja ha provocat certes reticències. Si més no, és curiós com es veu el tema de la defensa des d’alguns estats.
L’eurodiputat suec Nils Lundgren, en una pregunta a la Comissió Europea, demanava el mes de desembre passat: “Pot garantir la Comissió que es preservarà la neutralitat sueca en cas que entri en vigor el Tractat de Lisboa?”
En una altra pregunta demanava si els votants irlandesos poden tenir la certesa que els seus fills i filles no hauran de prestar el servei militar en un exèrcit de la UE, en cas que entri en vigor el Tractat de Lisboa.
Encara que pugui semblar estrany, el cert és que molts irlandesos van votar en contra del tractat de Lisboa convençuts que els seus fills seran cridats a un exèrcit europeu. Potser caldria que els recomanem que llegeixin el llibre d’en Xavier Ferrer, almenys perquè així votarien en coneixement de causa.