Ahir (14 de febrer)  en una cerimònia litúrgica multitudinària a la catedral de Girona van ser ordenats tres diaques permanents. Els diaques, que tenen el tractament de mossèn, poden fer les tasques dels capellans, tot i que no poden confessar, fer l’extremunció o consagrar. Això vol dir que poden fer pràcticament totes les tasques dels capellans tret de la consagració de la missa. Aquests ordenaments religiosos coincideixen en uns moments d’una profunda crisi de valors en la societat i de vocacions en l’Església catòlica. Els seminaris fa temps que s’han buidat i no hi ha planter. La fórmula de consagrar diaques, que poden ser seglars casats, apunta cap on podria anar l’Església en el futur. Si trenqués el celibat, ben segur que obriria la porta a moltes vocacions frustrades pel sagrament del matrimoni. Però abans de veure un capellà casat, com en les esglésies catòliques orientals, possiblement ens trobarem diaconesses.