Entre moltes de les felicitacions nadalenques que he rebut aquest dies, la majoria digitals, m’ha sobtat la del grup d’ateus de Catalunya. Aquesta diada té un sentit de pau, solidaritat, germanor i tot allò que transgredim tots plegats al llarg de l’any, i va molt més enllà d’una festa religiosa. És el dia que es viu amb família i amics, en què teòricament es pensa en els altres, en els més necessitats i més desvalguts. Les ONG aprofiten per apel·lar a la responsabilitat dels seus donants, es posen en marxa tot tipus d’iniciatives solidàries, es fa La marató de TV3, ens juguem els quartos a la rifa i ens gastem tot allò que tenim i més en regals, obsequis i àpats. Després de Reis tot continuarà igual i, fins al Nadal que ve, no ens recordarem més ni de vells amics, ni de parents, ni d’indigents, ni d’ONG, ni d’aportacions solidàries. Malgrat tot, avui, com diu la cançó de Pau Riba, tots estarem pendents de veure “què ens portaran a taula”.