la crònica (El Punt. 12-8-2005)

NARCÍS GENÍS.
Durant anys dinava cada dia al motel Empordà de Figueres i dormia a l’hotel President. Nascut a Fortià, va entrar i sortir de la política no exempt de polèmica, com tampoc va ser gens plàcid el seu pas pel món empresarial, especialment en el moment en què va haver de tancar la seva empresa, Caresa (havia arribat a ser l’empresa més important de caravanes de l’Estat) i va suposar un cop fort a la comarca. Víctor Ferreres i Pla va ser un home que no deixava indiferent ningú. Al llarg de la seva vida va tenir grans defensors, però també grans detractors. El seu carisma personal el va portar a jugar un paper de cert protagonisme en la primera etapa de la transició democràtica, entre el 1974 i el 1977. Quan encara el procés democràtic del país no era gens clar, es va avançar al seu temps i va muntar la primera oficina política a l’Estat espanyol, instal·lada al carrer Caamaño de Figueres, que no va passar de ser testimonial, malgrat que va comptar amb col·laboradors eficients com Joan Francesc Burgas, que després es va convertir en una peça clau de tot l’entrellat que va portar i mantenir durant anys Marià Lorca a l’alcaldia de Figueres i que després va ser fitxat per l’actual alcalde socialista Joan Armangué.Víctor Ferreres va jugar un paper important en la preparació del primer míting democràtic a Figueres després de la Guerra Civil, el 4 de setembre del 1976, en què es va fer l’acte de presentació en públic de l’Assemblea de l’Alt Empordà, que era la plataforma unitària de l’Assemblea de Catalunya en aquesta comarca. En aquell primer míting, a banda de Víctor Ferreres hi van parlar també Jordi Pla, Pere Croses, Pere Portabella, Francesc Vidal i Josep Maria Casablancas. L’acte va rebre adhesions i missatges d’Enrique Tierno Galván, Ramón Tamames, Joaquín Garrigues Walker, Joaquín Ruiz Jiménez, Josep Solé Barberà i Lluís Maria Xirinachs, entre d’altres.El 15 de desembre del 1977, dia del referèndum de la reforma política, Víctor Ferreres va ser retingut durant 18 hores als calabossos de la comissaria de Figueres per haver demanat l’abstenció. El 15-J del mateix any es van celebrar les primeres eleccions democràtiques. Ferreres havia estat proposat com a senador per la candidatura de l’Entesa dels Catalans, la cosa no va reeixir i amb l’entrada en joc de les institucions democràtiques va desaparèixer de l’escena política i va reaparèixer al 1981 fent costat a Ramón Tamames. Després cediria la capçalera de L’Empordà Federal per una aventura periodística; a banda de moltes altres aparicions públiques intermitents, va ser regidor de Fortià, on després es va retirar.